Rubén Viñuales: «L’ampliació de les zones regulades es podria haver fet molt millor. No es va comunicar bé»

Quines accions destaca del seu primer any de mandat?

«Som un govern que va per feina. Hem intentat desencallar temes històrics i crec que ens en hem sortit. El contracte de la brossa, l’avenç del POUM, baixar del 75% de deute i sortir de la tutela financera de la Generalitat, el programa Pam a Pam o la promoció econòmica i turística, que ens fan guanyar capitalitat. També coordinar els fons Next Generation, 20 MEUR d’inversió».

Si s’ha rebaixat el deute, per què s’han apujat impostos?

«Les pujades d’impostos van ser absolutament necessàries per desgràcia per poder mantenir els serveis públics, que ara permeten que hi hagi serveis socials, llars d’infants, per la policia, per la brigada... Això va ser una exigència d’un informe d’intervenció, no va ser un caprici del govern. Faltaven 14 milions. Això obligava a fer retallades en serveis públics que després es reclamen. Ara ens permet poder assumir totes les exigències».

El clavegueram és la darrera taxa que s’ha anunciat que pujarà.

«Estem parlant de 88 cèntims, màxim 2 euros. Implica que puguem arreglar el clavegueram que no s’ha arreglat en dècades. I quan jo vaig arribar, em van dir que podia passar el que va passar al carrer Comte, on es va enfonsar un edifici. El que no entendria és que no féssim res, qualsevol persona del consistori que s’oposi a això, si després hi ha una desgràcia... Crec que s’hauria de replantejar la seva decisió».

Va ser un error ampliar les zones regulades?

«Crec que no es va comunicar gens bé. I hi ha zones on ho podríem haver fet molt, molt millor. A l’hospital, per exemple. Tot i que recordo que qui construirà el pàrquing dels treballadors és la Generalitat, i no va fer cap previsió. La Generalitat no ha estat a l’altura».

La zona de les platges es pintarà aquest estiu?

«No».

Quan preveuen que comenci el nou contracte de la brossa?

«El 4 de juliol és la data límit per a la resolució dels recursos de la brossa. Esperem que a finals de mes tinguem la resolució favorable a l’Ajuntament i s’acceleri el procés».

Hi ha hagut ombres en el contracte de la brossa? El nom d’una funcionària en concret ha portat cua...

«Són ombres premeditades i que no són reals. No hem de posar el focus en els funcionaris, sinó en els càrrecs públics. Hi ha una voluntat de difamació que no considerem adequada».

El POUM

Parla de l’avenç del POUM, però encara s’ha de pactar amb els grups municipals.

«Som optimistes. Ara passaran a plenari la pròrroga de les normes subsidiàries de la Generalitat, per no quedar en fals, però esperem a finals d’aquest any o a principis del vinent presentar el POUM».

Quines són les línies vermelles del nou POUM?

«El que contradigui o pugui ser una traïció al concepte de ciutat sostenible social, mediambiental i econòmicament. Volem una gran transformació del riu, que passi a ser el nou epicentre de la ciutat, i que la zona de CLH sigui el nexe entre, per desgràcia, aquestes dues Tarragones. I, a Llevant, créixer de manera sostenible».

El creixement a Mas d’en Sorder és el més delicat?

«És el que per part d’alguns grups veuen amb més desconfiança. No és créixer al mig del bosc. Hi ha un carrer ja construït a la banda del Catllar, i ara volem construir a l’altra banda del carrer, terme de Tarragona. Això ens permet rehabilitar l’edifici modernista del Mas, que es troba en estat paupèrrim».

Aquest pla marcarà les negociacions?

«Espero que no. Intentarem que els grups puguin entendre que és un creixement lògic en una zona que no és nova i ja està construïda. Volem convèncer que cal una oferta variada a la ciutat, adequada a les pretensions de la gent. Estem exigint uns percentatges d’habitatge públic elevat, fet que acorda amb la nostra visió de què tota la ciutat ha de tenir habitatge públic, en totes les zones on es creixi. A Mas d’en Sorder també».

En cas de pactes, Mas d’en Sorder és una de les qüestions que menys importaria perdre?

«No podem fer una priorització d’aquest tipus. Seria injust. Tot el nostre avenç de POUM és rellevant».

Com van les negociacions perquè marxi CLH?

«Bé. Vam tenir una reunió a quatre bandes amb Port, Generalitat, Exolum –antiga CLH– i Ajuntament. En aquesta trobada es va proposar que CLH es traslladi a la Laboral i que la Laboral passi a la zona entre Campclar i Bonavista, on tenim prop del 75% de propietat dels terrenys. D’aquesta manera, podem moure CLH i quedaria lliure aquest espai. I, així, l’empresa podria treure amb edificabilitat els diners que, per sentència, hem d’indemnitzar per la viabilitat econòmica del trasllat. És una jugada molt important i estratègica pel futur de la ciutat».

CLH tenia unes exigències molt elevades en clau econòmica. S’han rebaixat?

«Haurien d’acceptar la nova proposta, que és bona per als seus interessos. Ells demanaven gairebé 70 MEUR, i nosaltres rebaixem bastant, fins als 40 i poc. Ells encara guanyen».

Per tal de fer més atractiu el projecte s’han obert les portes a hotels.

«Calen hotels a Tarragona. Només tenim 2.200 llits. Quan fem campionats esportius d’un miler de participants, omplim hotels de Tarragona i de ciutats de l’entorn».

Es va plantejar un barri tecnològic amb empreses, habitatge i, ara, hotels. Quin percentatge hi haurà de cada àmbit?

«Ara haurem de perfilar-ho en detall amb el POUM, però el barri del 22@ de Barcelona ja ho té això. Hotels, oficines i habitatges».

És un model caduc el del 22@?

«És precisament aquesta mixtura d’usos el que li dona vida. El model funciona i bé. Les empreses tecnològiques no tenen espais a Tarragona. Si tinguéssim la Tabacalera reformada, l’ompliríem en tres dies. Empreses de Tarragona, com Esquiades.com o Busco Un Chollo han hagut de marxar a Reus. El model 22@ és com una bona cançó, mai passa de moda».

La Tabacalera i el Miracle

Què hi haurà a la Tabacalera?

«Serà un espai marcat per tres ítems: formatiu, tecnològic i cultural. Tenim la possibilitat del Conservatori de Música de la Diputació en la meitat d’un dels mòduls, ja s’ha adjudicat l’arribada de la universitat EUSES al mòdul 5, la possible Biblioteca Provincial en l’edifici principal i part d’un dels magatzems, i tenim pels magatzems propostes interessants de centres de recerca i interès d’empreses tecnològiques per allotjar-s’hi».

Quant trigaran a omplir-la?

«Aquest mandat començarà a tenir vida. Obrirem els jardins per a tota la ciutadania, començarà a caminar el projecte d’EUSES i esperem que arribi el Conservatori».

En quin punt es troba l’acord per la Biblioteca Provincial?

«Fa dues setmanes ens vam reunir amb la Directora del Libro. Tot avança bé. Hi ha suport de la Generalitat i del ministre de Cultura. La següent passa és que arribin tècnics del Ministeri a visitar l’edifici».

Tenen un pressupost aproximat?

«Sabem que, aproximadament, el preu del metre quadrat per rehabilitar són 1.600 euros. Això va a càrrec dels tècnics, però serà un projecte de gran magnitud».

Un altre projecte pendent és el ‘mamotreto’ del Miracle.

«Tenim 3 MEUR per enderrocar-lo i renaturalitzar la platja. La plataforma de ciment ens aboca a altres èpoques. Tindrem una platja urbana amb uns estàndards de qualitat que ara no tenim i la sorra recuperarà espai».

Horta Gran i TramCamp

És realista pensar en una estació a l’Horta Gran?

«Sí, ho és. Volem canviar el paradigma: no volem que les infraestructures condicionin Tarragona, sinó que la ciutat les condicioni. Hem parlat amb l’Estat moltes vegades de què necessitem una connexió amb l’alta velocitat, i la nova centralitat és Horta Gran. Tècnicament és possible d’arribar, tenim l’espai i hem dit fins i tot com ho voldríem. Ens podem connectar amb l’alta velocitat sense perdre l’estació de la costa. Tot plegat, lligat al canvi de mercaderies per l’interior».

Hi hauria la Intermodal, l’estació de l’AVE del Camp de Tarragona...

«L’estació del Camp, on és? Està a prop d’aquí? Aquest és el gran problema d’aquella estació. Tarragona ha perdut mitja i llarga distància. Els passatgers són aquí».

Si no es fa l’estació d’Horta Gran, Tarragona perdrà connexions.

«Busquem maneres de fer un cul-de-sac. Que la gent pugui pujar a Tarragona, arribi fins a l’AVE i allà enllaci. És innegable que nosaltres creiem que Horta Gran és absolutament necessària per la connectivitat de Tarragona».

Una de les claus de l’Horta Gran seria connectar-la amb el TramCamp. Com estan les al·legacions sobre el traçat?

«Van apreciar peticions pel tema de catenàries en zones densament poblades i ja tenim acord en el traçat. Reus també ho té. Això és importantíssim perquè tiri endavant el projecte».

L’alcalde de Salou, Pere Granados, ha dit recentment que no vol el TramCamp per «obsolet».

«Crec que l’alcalde Granados no té raó. Ell ha d’exigir el que consideri per donar el vistiplau al tramvia, però seria una errada renunciar a la fase 1 de Cambrils, Salou i Vila-seca. Reus i Tarragona no volem passar per davant de les fases, volem que es treballi amb celeritat la nostra».

S’imagina un traçat sense Salou?

«Seria una pèrdua per l’Àrea Metropolitana i per la connexió de ciutats i de persones».

Això fa trontollar els pactes ferroviaris establerts?

«No ho sé, però no ajuda».