Unió de Pagesos celebra els 50 anys de vida amb la mirada posada en el repte del relleu generacional

La viabilitat futura de la pagesia passa per «garantir el relleu generacional i assegurar l’accés als recursos naturals —sòl i aigua—, així com als mercats amb valor afegit». Ho explicava ahir Salomó Torres, responsable del Sector Social d’Unió de Pagesos, qui, en el marc de la celebració dels 50 anys de vida del sindicat, va fer un repàs de la història del sector i va valorar la seva situació actual. 

«Si no es donen aquests tres aspectes i cau alguna de les potes, el model d’agricultura que avui encara tenim acabarà desapareixent», assegurava. Torres assenyalava que, en el procés de comercialització d’un producte alimentari, «tothom cobra i l’últim que queda és per al productor». «No pot ser que estiguem sempre a la cua», denunciava. 

D’altra banda, remarcava la necessitat que el mercat sigui «transparent» i revalori el producte que fa la pagesia. El repte principal de cara a les pròximes dècades, però, és aconseguir que hi hagi relleu generacional i «garantir que tinguin totes les oportunitats i recursos econòmics per fer front a una inversió inicial».

Segons les dades presentades per Unió de Pagesos, l’evolució demogràfica a les explotacions agrícoles ha descendit notòriament en els darrers quaranta anys. I és que, en l’actualitat, només hi ha un terç dels titulars que hi havia en el 1982, passant dels 20.700 als 8.600. Un altre factor a tenir en compte és l’edat dels pagesos. Al Camp de Tarragona, més de la meitat superen els 55 anys. De fet, la majoria en té 65 o més.

Preguntat sobre com revertir aquesta situació, Josep Carles Vicente, responsable d’Organització d’Unió de Pagesos, remarcava la importància d’implementar les noves tecnologies per «canviar certs aspectes comunicatius». «No només externs, sinó també interns», apuntava Vicente, qui creu que així podran «ser capaços de ser més atractius» per al jovent. 

Des del sindicat també tenen clar que necessiten «utilitzar un llenguatge més pedagògic i no tant tècnic», així com «generar il·lusió en comptes de pessimisme». Salomó Torres reconeixia que «hi ha una generació que ens toca plegar» i comportarà «una reestructuració en l’organització per intentar encarrilar tots aquests reptes que tenim per davant».

La sequera n’és un. Martí Macias, responsable d’Aigua d’Unió de Pagesos al Camp de Tarragona, indicava que s’està acabant d’elaborar un estudi per valorar l’estat de totes les hectàrees de fruita seca que depenen, en part o de forma exclusiva, del pantà de Riudecanyes. 

Segons les primeres prospeccions, hi hauria finques que sobrepassen el 30% d’arbres morts. «És una situació crítica», apuntava Macias, qui reclamava «compensacions per als professionals» i «instal·lacions» com la que ha de permetre reutilitzar l’aigua de la depuradora de Reus.

«Democràtic i unitari»

Respecte a l’absència d’Unió de Pagesos a les mobilitzacions que va convocar Revolta Pagesa del 3 de juny a la frontera amb França, el sindicat assegurava que no els volien allà. A més, criticaven la influència que ha tingut l’extrema dreta en les plataformes participants. 

Torres assegurava que «els dirigents d’aquestes organitzacions, de diversos llocs de l’Estat, eren portaveus de Vox». Per aquest motiu, explicava, Unió de Pagesos va fer una «declaració d’intencions», per afirmar que són «un sindicat democràtic, unitari i independent».