Shakespeare amb ungles de Rosalía

L’adaptació de Romeu i Julieta que va escenificar dilluns passat el grup Actrices Anónimas a la Mostra de Teatre Jove de Tarragona presentava als espectadors el conflicte de sempre, conegut tant per lectors com per no lectors pel seu caire mític: un amor prohibit entre dos joves de famílies enfrontades, una tensió que escala, un horitzó tràgic. Aquesta vegada, però, les circumstàncies que envoltaven l’argument no eren les mateixes que a l’obra shakespeariana. Tot i situar els espectadors a Verona, entre els Montesco i els Capuleto, en començar la funció ja es posava de manifest el salt temporal. Les pugnes entre els dos llinatges esclataven al so de músiques urbanes i el món xoni s’apoderava des d’un inici de l’estètica dels personatges, que parlaven en un castellà actual. Tot plegat, entre xandalls i banda sonora, rosaliejava.

El text, una adaptació del Centro Dramático Nacional, aconseguia vestir l’obra de present per tal d’aproximar-la al públic més jove, que reia cada cop que una de les actrius repetia «qué fuerte, qué fuerte, qué fuerte» i que de segur que també reconeixia totes les cançons que sonaven, des de «LLYLM» de Rosalía fins a la «Business Woman» de Nathy Peluso. En aquest esforç per traslladar la història fins als nostres dies, a Julieta y Roma el dramaturg, Shakespeare, es convertia en «autora» i participava de la representació contant les seves pensades davant d’un ordinador. Algunes de les escenes còmiques es produïen, de fet, quan a aquest personatge els seus éssers imaginaris li reclamaven, a la pirandelliana, més emocions fortes —kick-boxing inclòs— o «una història d’amor més normal».

Sota la direcció d’Aránzazu Molina, la companyia, sorgida del curs 2022-2023 de l’aula de teatre de l’Espai Jove Kesse, comptava amb el suport dels alumnes de dansa contemporània i de cant d’aquest mateix centre cultural i d’oci que des de fa poc també desenvolupa una programació estable de formació dramàtica. En total, més de quaranta joves que passaven per l’escenari i que, des de les respectives especialitats, aportaven al conjunt moments de molta coralitat, com en la suposada mort dels enamorats.

Però la revisió del clàssic no només implicava canvis en l’embolcall. A Julieta y Roma el desenllaç de l’obra variava i els personatges —de qui de vegades costava que el seu missatge arribés a platea—, molt de la gresca, criticaven tant les intromissions familiars com l’amor romàntic. Es tractava, doncs, d’un text oportú, segons la mateixa directora, per reflexionar amb els joves sobre el pes de l’acceptació externa i la importància de sentir-se lliures per escriure la pròpia història. Amb aquest salt al Tarragona, les actrius segur que també van escriure un capítol per a elles important en la seva trajectòria.

Et pot interessar