Ca l'Agapito, de convent de les Dominiques a Museu d'Història de Tarragona: la història de l'emblemàtic edifici

Ca l’Agapito és «un dels quilòmetres 0 de Tarragona», assenyalava l’arqueòleg municipal Joan Menchón, qui destacava que l’edifici es troba «damunt unes restes romanes com les de la Volta del Pallol». En el passat, va ser convent dels Dominics, el qual va passar a ser de les Dominiques fins ben entrat el segle XX. Posteriorment, el conegut antiquari de la ciutat Agapito Franquet va convertir l’equipament en uns magatzems. Després de la seva mort, a principis dels anys 90, l’edifici va passar a mans de l’Ajuntament.

Ca l’Agapito es convertirà en la nova seu del Museu d’Història de Tarragona (MHT). Just fa un any, finalitzaven les obres de restauració de la façana i de l’interior de l’emblemàtic edifici de la plaça del Pallol. Un cop rehabilitada l’estructura, la conselleria de Patrimoni de l’Ajuntament de Tarragona treballa per donar-li vida. El conseller de Patrimoni de l’Ajuntament de Tarragona, Nacho García, explicava ahir que, després de fer la primera visita a Ca l’Agapito, van decidir que era «l’espai idoni» per ubicar-hi l’MHT.

L’alcalde, Rubén Viñuales, indicava que aquest futur espai servirà per fer «un repàs dels més de 2.000 anys d’història de la ciutat» i «presidirà la Part alta com a porta d’accés a Tarragona». García comentava que no se centrarà només en la Tàrraco romana, sinó que explicarà l’evolució de la ciutat «des de la seva fundació fins a l’arribada de la química i la creació dels barris». L’objectiu final, apuntava el conseller de Patrimoni, és «formar part de la xarxa de museus de la Generalitat de Catalunya». Això permetria a l’Ajuntament optar a les subvencions de l’ens autonòmic.

Viñuales assenyalava que en el pressupost d’enguany hi ha reservada una partida 100.000 euros que es destinaran a la redacció del guió museològic, per acabar de definir els continguts que s’exposaran, i la finalització del pla funcional del futur equipament, que contempla també les parts arquitectòniques que falten. 

Des de l’Ajuntament tenen clar que es tracta d’un projecte a llarg termini i esperen que, al llarg d’aquest mandat, puguin aconseguir la subvenció del 2% cultural per finançar els futurs treballs de restauració i museïtzació. Per fer-ho possible caldrà complir diversos requisits, com tenir una exposició permanent o disposar d’una sala de reserva amb les condicions necessàries per conservar de forma òptima la col·lecció.

La configuració de l’edifici

El museu comptarà amb una planta baixa, on hi haurà l’entrada i els serveis per als visitants, així com l’ascensor. En aquest mateix nivell, hi ha una antiga capella que es convertirà en una sala d’actes «polivalent», que podrà acollir petits esdeveniments. 

D’altra banda, el jardí es convertirà en «un espai de lleure i descans» per a la ciutadania. Igualment, el consistori aposta per posar en valor les restes arqueològiques que hi ha en aquesta zona. Concretament, s’hi pot observar un mur de pilastres del fòrum provincial romà, així com restes de palaus gòtics i de projectils de la Guerra del Francès.

«Han de servir per ser un pol d’atracció», afirmava Nacho García, qui afegia que aquests dos espais —que comptaran amb entrades independents des del carrer— serviran per «irradiar tot l’entorn de la Part Alta que pateix una certa degradació». De fet, creu que amb el trasllat de l’MHT a Ca l’Agapito convertirà la plaça del Pallol en un «hub cultural i patrimonial». I és que el nou museu es trobarà al costat de la Casa Sefus, l’Antiga Audiència i el videomapping de la Volta del Pallol.

L’edifici acollirà una exposició permanent que donarà a conèixer l’evolució de la ciutat al llarg dels segles. Aquesta es dividirà en les sales d’exposició que hi ha en les tres plantes superiors, els quals sumen una superfície total de 600 metres quadrats. El director de l’MHT, Cris Salom, explicava que es farà un recorregut des de la Tàrraco romana fins a la Tarragona del segle XX, passant per la medieval, moderna i contemporània, a través d’una «història diacrònica».

 

«No volem que sigui un museu on només hi hagi peces per exposar», indicava el conseller García, qui assegurava que s’apostarà per un model «interactiu» amb diorames i maquetes. Així, a partir de peces originals o reproduccions, es podran explicar diferents moments de la història de la ciutat.