Elisenda Rosàs: «La pedra seca ens remet a l’època en què vivíem de cara a la terra»

Quines qualitats té, la construcció de pedra seca?

«El valor que té avui no és el mateix que tenia en el seu moment. Aquestes estructures s’han construït des de sempre, però hi ha un boom enorme al segle XIX, el qual s’allarga fins abans de la guerra Civil. Coincideix amb l’augment demogràfic a Europa, fet que porta a cultivar camps que fins llavors no estaven destinats a això. Per a aconseguir-ho, es realitza tota una feina d’aterressament del camp. En aquella època, les tecnologies de la pedra seca eren un recurs a l’abast de la pagesia».

Per què eren tan assumibles?

«Perquè, a la vegada que els pagesos espedregaven els camps per fer-los cultivables, aprofitaven la pedra, que no tenia cap funció, desplaçant-la pocs metres i combinant-la amb altres pedres de l’entorn. Així creaven unes estructures útils. A més, això no té cap cost pel que fa al material, ni tampoc per les hores de treball, perquè en aquell sistema les hores de feina valien una misèria».

Què vol dir pedra seca?

«Pedra seca vol dir pedra i prou. No és ni pedra lligada amb fang, ni pedra lligada amb morter de calç. Aquesta tecnologia té diversos virtuosismes. Per exemple, tota la feina de fer els marges, que va precedida de l’aterrassament de la muntanya. Tenim unes muntanyes amb pendents continuats, als quals se’ls fa un seguit de desmunts i terraplens. I la contenció de terres es fa amb aquests murs de pedra seca».

I quines són les seves virtuts?

«Com que en els murs no hi ha fang ni morter, són drenants, deixen filtrar l’aigua. Així que, quan plou, l’aigua que amara la terra no queda acumulada darrere el mur, i s’evita que aquest carregui pesos que no està preparat per carregar. Per tant, és un sistema estructuralment òptim. A més, com que la muntanya està aterrassada i el terra és pla, quan plou l’aigua s’acumula i la terra s’amara millor. Per tant, permet el millor aprofitament de l’aigua de la pluja, que és escassa. I, a més, això provoca que els sols no s’esllavissin. En conseqüència, la matèria orgànica s’hi va acumulant i esdevé més ric. Finalment, per la mateixa morfologia dels marges, que tenen cataus, forats i raconades, s’hi acaben instal·lant tota mena d’espècies, afavorint la biodiversitat».

I són molt resistents?

«Aguanten prou bé, si es té en compte la seva simplicitat aparent, perquè estan fets amb una tecnologia absolutament eficaç».

A més de marges, què més es construeix amb aquesta tècnica?

«Des d’escaletes per pujar als marges, fins a trones al voltant de les soques (com una mena de test per retenir la humitat), passant per arneres per a les abelles, dipòsits o barraques, que són l’altre gran element d’aquesta tècnica».

L’ofici de marger encara existeix o ja s’ha perdut?

«Ha anat a menys, com tants altres oficis de la nostra tradició. Queden poques persones que en sàpiguen, però, per sort, en les últimes dècades s’està prestant molta atenció a aquesta qüestió i s’està fent molta pedagogia perquè aquesta tècnica no es perdi. El 2020 s’estableix per reial decret la qualificació professional de construcció de pedra en sec».

Ara que la pagesia i els camps de conreu estan en retrocés, quin valor tenen aquestes construccions?

«El primer motiu pel qual val la pena preservar-los és que segueixen sent útils pels mateixos valors funcionals: preserven la qualitat dels sols, afavoreixen la biodiversitat i contribueixen a retenir l’aigua. Després, perquè són un patrimoni històric i, com a tal, ens expliquen el món d’on venim. En aquest sentit, la cultura de la pedra seca és molt efectiva, perquè transmet de manera molt clara el missatge: la veus i t’adones que la societat que ens va precedir vivia de cara a terra, treballant moltes hores i probablement amb uns paràmetres de vida molt diferents dels nostres. Quan miro paisatges modelats per la pedra seca, penso en com la gent que els va construir concebia el temps. Finalment, també tenen un valor artístic, perquè aquestes construccions són absolutament suggerents respecte a altres maneres de viure».