Un tàndem de veterans i principiants que esperona el talent

Una combinació de nervis i ganes de posar-se a prova. Aquest era l’ambient que es respirava el passat divendres a l’Escola Tècnica d’Enginyeria Química (ETSEQ) de la URV. Després de tot un curs d’esforç i dedicació, arribava l’hora de la veritat per als alumnes de l’Avantprojecte Integrador 1r 4t d’Enginyeria Química i d’Enginyeria de Bioprocessos Alimentaris. Els estudiants arribaven a la darrera jornada de les competicions, Chem-e-car i Food Challenge Design. En el primer, els alumnes d’Enginyeria Química havien de produir hidrogen i amb aquest hidrogen fer moure un petit vehicle. En el segon, els alumnes d’Enginyeria de Bioprocessos Alimentaris havien d’elaborar un aliment innovador i eco-sostenible que contingués un postbiòtic que millorés la salut intestinal.

Una de les peculiaritats d’ambdues competicions és la unió en un mateix equip d’alumnes de primer curs que just comencen la seva carrera universitària amb veterans de quart curs. Concretament, els alumnes de quart, actuen com a líders de l’equip, organitzant i distribuint rols, tasques a fer, ús del temps, etc. El professor Xavier Farriol, responsable de l’Avantprojecte 1r-4t, explica que «a l’ETSEQ formem els nostres estudiants en lideratge. Aquest és un aspecte metodològic molt important de l’escola. És un tret que ens diferencia respecte a altres centres universitaris i aquesta mena d’iniciatives són claus per a desenvolupar-les».

Aquest, però, no és l’únic element innovador en el plantejament d’ambdues competicions. «Entenem l’aprenentatge de l’enginyeria a través d’un mètode que es diu CDIO -Concebre, Dissenyar, Implementar i Operar-. Tant a l’hora de produir hidrogen per alimentar el vehicle com en el cas de la producció d’un aliment innovador, els equips passen per totes les etapes. Primer han de pensar què volen fer, després han de dissenyar l’equip, posar-lo en marxa i fer-lo moure, en el cas del vehicle, o tastar-lo i que sigui bo, en el cas de l’aliment», detalla Farriol.

Propulsats per hidrogen

En el cas del Chem-e-car, deu equips lluitaven per a ser vencedors. L’equip 9, liderat per Jana Esteve i format per Anny María Rodríguez, Ferran Rufat, Adriana Roldan, Pol Masip, Blau Vilella, Alejandro Marín, Pau Rabasa i Gabriel Palau va endur-se la victòria.

El bon ambient i les cares divertides dels alumnes eren la tònica general durant les curses. Crits d’ànim, aplaudiments, un speaker que hi afegia emoció i fins i tot la famosíssima cançó Eye of the Tiger com a banda sonora convertien aquesta activitat formativa en una festa que omplia de gresca els espais exteriors de l’ETSEQ. Primer, però, els alumnes havien estat entrevistats individualment i en grup per diversos docents i tècnics de la companyia Dow Chemical, en unes entrevistes en les quals havien d’explicar els fonaments del seu projecte. Tot seguit, els laboratoris vivien un dels moments clau en tot el projecte: la creació de l’hidrogen. La concentració era màxima i tots deu equips s’esforçaven per a obtenir l’energia necessària per a poder propulsar el seu petit vehicle. I finalment, arribaven les curses.

«Els moments més crítics de tot el procés són dos. El primer, quan els alumnes han de purificar l’hidrogen. El segon, quan han de fer córrer el cotxe i estan sota pressió», detalla Ricard Garcia, el director del Departament d’Enginyeria Química de l’ETSEQ i responsable de l’activitat Chem-e- car. «Els equips que estan ben organitzats s’ensurten bé i els que estan mal organitzats, s’enfonsen», comenta Garcia. I afegeix: «Ja ho busquem. L’Avantprojecte persegueix combinar les habilitats tècniques amb el lideratge, el treball en equip, la col·laboració o la resposta quan s’està sota pressió».

Cal destacar que dos equips més van ser premiats. Concretament, el grup liderat per Pau Panisello i format per Natalia, Torres, Laia Marginet, Blanca teixií, Ilargi Rocamora, Albert Rubio, Álex Gómez, David Vázquez i Maria Sánchez s’enduia el premi a millor rendiment acadèmic col·lectiu. D’altra banda, el premi Dow Chemical Avantprojecte 1r 4t era per l’equip encapçalat per Lucas Artigas i format per Carlos Maldonado, Desiré Encinas, Arnau Clar, Claudia Jacob, Adrià Fruto, Miquel Fibla, Jordi Bosch i Cheyenne Garcia.

Millorar la salut intestinal

On també es vivien moments de tensió i nervis era al laboratori de cuines, en el qual els alumnes d’Enginyeria de Bioprocessos Alimentaris estaven ultimant l’emplatat de les elaboracions que concursaven al Food Challenge Design. Després de mesos de treball, un jurat format per professors de la URV i experts de la indústria alimentària va tastar les creacions i va escoltar amb atenció tota la recerca feta fins a arribar al resultat final.

«El repte d’enguany era dissenyar un aliment que millorés la salut intestinal. Per aconseguir-ho, els alumnes havien d’introduir algun tipus de postbiòtic. Primer havien d’escollir el postbiòtic, havien de crear el producte final, i també havien de dissenyar una planta industrial de producció d’aquest component. Per tant, el projecte té dos vessants, un relacionat amb l’enginyeria de processos i l’altra amb la creació de producte», explica la responsable de Food Challenge Design, Carme Güell. Aquest doble enfocament permet que els alumnes no només treballin la part d’habilitats tècniques, sinó també qüestions relacionades amb la comunicació, la persuasió o el màrqueting.

Dels quatre equips que competien, va guanyar la proposta Eco Bites liderada per David Benet i format per Antonio Márquez, Anna Pallarés, Gabriela Muñoz, Francesc Solé, Jan Torres i Mariona Balaña. La creació d’uns mochis saludables -sense sucres afegits, aptes per a vegans i per a celíacs amb una aportació destacada de vitamina B12 i polifenols-, juntament amb un aspecte visual atractiu i una textura diferent i un gust que va rebre l’aprovació del jurat els va fer vencedors de la prova.

«Sou el futur»

La jornada es va tancar amb un acte de cloenda a la Sala de Graus de l’ETSEQ, en el qual va participar el rector de la URV, Josep Pallarès, i el responsable de Dow Tarragona, Ignasi Cañagueral. Aquest últim va encoratjar als alumnes a mantenir l’actitud que havien demostrat durant tot el procés. Així mateix, va assegurar que el tret diferenciador del pol químic tarragoní respecte d’altres localitzacions de la indústria és justament el talent; un talent que surt principalment del territori i de l’ETSEQ. «Ens enfrontem a grans reptes, com la resposta al canvi climàtic o la descarbonització, i sereu vosaltres els qui acabareu de donar-hi resposta. Sou en el lloc adequat», concloïa el responsable de la companyia.

Et pot interessar