Patrimoni
Compleix 8 anys el Pla Director de la Muralla de Tarragona: «El grau de desenvolupament és baix»
Generalitat i Ajuntament coincideixen en què «s’ha fet molta feina, però no tota la que tocava»
La restauració de la muralla a la Baixada del Roser finalitzarà amb una inversió de 250.000 euros. Serà la quarta actuació en aquest punt en els darrers 10 anys.
La Muralla de Tarragona és l’únic monument de la ciutat que compta amb un Pla Director. Aquest full de ruta, que marca els criteris de rehabilitació i conservació del monument, es va començar a elaborar ara fa una dècada i es va presentar el mes de juny de 2016.
El coordinador del projecte, impulsat pel Departament de Cultura de la Generalitat, a través de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni va ser l’arquitecte tarragoní Carles Brull. «El grau de desenvolupament del pla director és baix», indica Brull. Generalitat i Ajuntament coincideixen a dir que «s’ha fet molta feina», però afegeixen: «no tota la que voldríem». «No s’han fet totes les actuacions qualificades d’urgents», reconeixen des de l’administració catalana.
Els dos problemes principals de la muralla són, d’una banda, l’estabilitat i, de l’altra, la degradació. Els farciments moderns fets amb carreus de pitjor qualitat, l’afectació de l’aigua i la humitat són les principals amenaces.
També hi incideix la vegetació: un exemple és l’heura d’una cinquantena de metres entre la portella del Cabiscol i la Torre de l’Arquebisbe, que caldrà retirar per actuar a la muralla. «No sabem què s’amaga a sota l’heura», indiquen fonts municipals.
La muralla romana es va construir amb dos tipus de carreus: pedra del Llorito i pedra del Mèdol. La primera, en situacions d’excés d’humitat o, per contra, de massa sequedat, es converteix en pols. La segona és la més ferma.
Amb el pas dels anys i els arranjaments moderns l’estabilitat de la muralla s’ha vist alterada. «Els romans tenien clar on posar cada carreu, però tot el que s’ha fet posteriorment no segueix les pautes romanes i els resultats no són els mateixos», explica Brull. Els 1.200 metres aproximats de muralla que es conserven es divideixen en 14 sectors. Els sectors 5 i 6, entre l’Arquebisbat i el Fortí Negre, són els més «crítics».
La manca de recursos és un dels factors que limiten les actuacions. Per tal d’executar al 100% el pla director, la inversió necessària és d’uns 13 milions d’euros. Es tracta d’una xifra molt superior a la que es destina anualment, des de l’Ajuntament i la Generalitat, per al manteniment i conservació del monument. Això se suma a la diversitat d’agents que intervenen en els més de 1.000 metres de muralla: és titularitat de l’Ajuntament en el seu gruix; també de l’Arquebisbat, propietari de 334 metres lineals; i de desenes de particulars i entitats que compten amb habitatges o edificis amb una part de muralla a dins. Per la seva banda, la Generalitat té el paper de vigilar i donar el vistiplau a les accions previstes, a través de la Comissió de Patrimoni.
«Sempre es pot fer més, però estem satisfets», indica el conseller de Patrimoni, Nacho García, sobre els vuit anys de pla director. Des de l’Ajuntament assenyalen que la manca de recursos «ha impossibilitat fer més». Tot i això, també aclareixen que «no és viable fer més de tres o quatre grans accions a l’any, pels problemes de mobilitat que genera i per la manca de professionals i empreses del sector».
Des de la Generalitat també reconeixen que «sempre es vol fer més» i que «no s’han fet totes les actuacions marcades com a urgents en el pla director». La cap de Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic, Maria Teresa Miró, posava en valor el Pla Director perquè «ha aconseguit unificar criteris i marcar full de ruta per a molts anys».
L’Arquebisbat és propietari d’una de les zones més delicades. Sobre les actuacions que s’hi han de dur a terme, exposen que «ens hem de plantejar treballar la propera fase del pla director» i que «a curt termini es començaran a plantejar els estudis previs d’aquest sector», en referència als sectors 5 i 6 anteriorment esmentats. Sobre el grau de compliment del pla, es limiten a dir que «som responsables del nostre tram i es treballa segons les possibilitats seguint el full de ruta».
La Baixada del Roser
La darrera inversió anunciada per part de l’Ajuntament i la Generalitat és de 250.000 euros, que es destinaran a finalitzar les actuacions a la Baixada del Roser. Aquí és on es va iniciar el Programa de Conservació i Manteniment plantejat per Carles Brull, executat en aquest punt l’any 2021. «Ara es finalitzarà el que calia fer en aquest tram», expliquen les administracions.
Unificar criteris en la rehabilitació d’habitatges, element clau
El tram més «delicat», de l’Arquebisbat: El sector 6
Et pot interessar:
