Documental
La història no escrita de La Gent del Llamp
‘La Gent del Llamp, quaranta anys d’art i lletres,’ que es presenta aquest divendres, recull la història d’aquest col·lectiu nascut a finals dels anys setanta a Tarragona
Joan Cavallé, Magí Sunyer, Fermí Roig i Lurdes Malgrat al restaurant Les Coques, antic ‘Poetes’.
El desembre de 1982 es publicava a Tarragona Ginette, un llibre de poemes de Magí Sunyer, il·lustrat per Joan Rom, i que incloïa un gravat annex de Robert Bofarull. Aquest va ser el primer número de la col·lecció de La Gent del Llamp, un col·lectiu nascut poc abans a la ciutat de Tarragona i que, des de llavors, ha publicat un centenar de llibres.
Aquest mateix divendres, el col·lectiu presentarà el documental La Gent del Llamp, quaranta anys d’art i lletres. Es tracta d’una producció de TAC12 que recull aquestes quatre dècades d’existència a partir dels testimonis dels mateixos membres del col·lectiu, així com d’autors, artistes, periodistes i altres coetanis.
El documental arrenca amb els quatre membres actuals del col·lectiu (Joan Cavallé, Lurdes Malgrat, Magí Sunyer i Fermí Roig) conversant en una taula de Poetes –l’actual restaurant Les Coques de Tarragona. «Ja en les primeres reunions de treball vam veure que, a més de les persones, per explicar el col·lectiu també era important l’espai on aquest va sorgir, aquell bar Poetes que a finals dels 70 era un referent en una Tarragona més aviat grisa», explica Joana Zapata, guionista del documental.
Amb aquest punt de partida, els responsables de l’audiovisual fan un recorregut «que no pretén detallar quants llibres van editar o les presentacions que van fer, sinó mostrar l’essència del grup». Una essència, explica Joan Cavallé, que passava per la voluntat de «publicar sense un objectiu comercial». Aquesta premissa els donava «la llibertat de treure els llibres que ens donava la gana», encara que, econòmicament, pogués ser un desastre. «Per a nosaltres, allò només volia dir que el següent trigaria una mica més a arribar». Una altra singularitat de La Gent del Llamp ha sigut la de concebre els llibres com a peces artístiques: «La idea fundacional era associar lletra i art visual, de manera que l’art fos també una part intrínseca de l’obra». Tot plegat, detalla Cavallé, no es pot deslligar del context en què es forma el col·lectiu: «Hi ha un moment de la conversa en què en Fermí diu que en aquella època Tarragona era París, i això és significatiu en el sentit de la il·lusió que ens motivava. En aquell moment no hi havia encara cap editorial, ni cap moviment artístic o literari consolidat».
El documental es presentarà aquest divendres a les 19 h als Serveis Territorials de Cultura de Tarragona.
Et pot interessar:
