L’Arquebisbat obliga a mossèn Queraltó a deixar el càrrec a la Sang

L’Arquebisbat de Tarragona ha emès un decret que limita la durada i el nombre de mandats a les associacions i fundacions canòniques, siguin públiques o privades. Concretament, es constrenyen els mandats de les juntes directives a un màxim de quatre anys. A més, una mateixa persona només podrà exercir aquesta mena de càrrecs durant vuit anys de forma consecutiva, en dos mandats diferents. Per a tornar a ocupar una responsabilitat així, haurà de deixar passar tot un mandat per a tornar a ser escollit.

L’arquebisbe Joan Planellas ha pres aquesta decisió després d’una «profunda reflexió» i «vista l’experiència de proximitat a les associacions de fidels a l’Arxidiòcesi». El nou document també indica que, en els casos en què aquestes limitacions ja hagin estat superades, s’hauran de convocar eleccions en el termini de sis mesos. Aquesta mesura s’aplicarà tant als nomenaments fets a proposta dels òrgans competents com als de designació directa de l’arquebisbe. 

En aquest sentit, els principals afectats seran les confraries de Setmana Santa. Un d’aquests casos és el del prefecte de la Congregació de la Sang: mossèn Queraltó. La Sang es troba enmig d’una crisi interna que ha derivat en una demanda judicial d’un grup de congregants contra el prefecte. Aquests fidels argumenten que Queraltó va canviar la propietat de la seu canònica, l’església de Natzaret, de forma il·legal. Aquest presumpte fet va derivar en la dimissió d’una gran part de la junta directiva i en la celebració d’eleccions per a escollir nous seglars i sotsprefecte. Una part dels congregants va demanar la intervenció de Planellas, l’única persona amb competències per a destituir el prefecte.

Espera trencada

Tot i això, l’Arquebisbat va emetre un comunicat fa setmanes en què indicava que esperaria que es resolgués el procés judicial per a prendre alguna decisió. Però el nou decret ha trencat aquesta espera, ja que obliga Queraltó a abandonar el seu càrrec a l’entitat durant els pròxims quatre anys. Queraltó va passar a ser prefecte de la Sang l’any 2015. 

Mesura controvertida

El mossèn ha declinat fer declaracions al Diari Més. Per la seva banda, el grup de denunciants de la congregació consideren que el nou decret és un «pipote» per «no destituir directament» a Queraltó. «Això afecta a molta gent que no té res a veure amb el conflicte i que ja la van reelegint cada quatre anys», exposen fonts d’aquest grup.

Enmig d'eleccions

Aquesta notícia ha arribat en ple procés electoral a la Sang. Dues candidatures s’han presentat als comicis. Una està encapçalada per l’actual sotsprefecte, Ramon Mullerat, que va arribar el càrrec fa pocs mesos amb la voluntat d’organitzar els actes de Setmana Santa i convocar els comicis. Mullerat vol mantenir el càrrec i és una opció continuista de la direcció de mossèn Queraltó. Manuel Allué serà el seu número dos.

Maria Grau es presenta

Però el sotsprefecte haurà de guanyar a les urnes a Maria Grau, l’altra candidata. Grau va dimitir de l’anterior junta directiva per les desavinences amb el canvi de nom de l’església. Montserrat Boada serà la número dos d’una llista amb un clar caràcter femení. Si Grau guanyés les eleccions, seria la primera dona sotsprefecte de la història de la Sang. Els congregants hauran de decidir entre l’opció continuista i l’opció renovadora en unes votacions que es preveuen per a finals de juliol. «És una llàstima que l’Arquebisbat no hagi pres cap decisió fins ara. Si ho hagués fet abans, més gent s’hauria engrescat a participar en els comicis. Molts congregants no han volgut per Queraltó», exposen fonts de la Sang.

També et pot interessar: