Juan Antonio Sepúlveda: «Als falsificadors de material els surt a compte delinquir any rere any»

Les falsificacions de roba o altres materials a Tarragona han augmentat els últims anys? Com es troba la situació?

«Els delictes contra la propietat industrial a la província s’han estabilitzat en els darrers anys. No hi ha un increment notori».

En quins municipis i tipus d’establiments troben més freqüentment aquests articles?

«Sobretot en municipis turístics com Cambrils, Salou o Tarragona. És on el gènere falsificat té més sortida i on es projecta més la seva venda. A més, any rere any acostumen a ser els mateixos establiments, que solen estar regentats per personal asiàtic».

Com es possible que any rere any siguin els mateixos?

«Aquestes persones segurament fan un balanç de les conseqüències jurídiques que comporta dur a terme una activitat il·lícita. I els surt a compte perquè repeteixen».

Quants detinguts relacionats amb aquestes activitats hi va haver l’any passat al territori?

«Tenim quantificats uns 31 delictes contra la propietat industrial. Que es tradueixen en una cinquantena de detinguts».

A quines conseqüències s’enfronten quan són detinguts?

«Les penes acostumen a ser bastant laxes. Els procediments freqüentment acaben amb el que es denomina pena/multa. La sanció econòmica depèn del pes i volum del material falsificat. Cal destacar que les instruccions dels casos es dilaten perquè els jutjats estan molt saturats i això beneficia a les reduccions de pena».

S’haurien d’endurir les sancions?

«Això no ens correspon a nosaltres dir-ho. Treballem amb el que tenim».

D’on prové el material?

«El gènere principal prové de països tercers de la Unió Europea. De Turquía i de l’Àsia també. S’introdueix dintre de la Unió com a gènere ‘legal’ i després s’exposa en botigues on pugui tenir sortida».

Carregadors i endolls

Estem parlant de roba només o d’altres articles?

«No. També ens trobem amb botigues de telefonia mòbil, que acostumen a estar regentades per personal nord-africà o asiàtic. Exposen per exemple carcasses Apple, carregadors, endolls i altres elements falsificats fent-los passar per originals. Indueixen a l’engany al comprador».

Com reben constància d’aquests articles i establiments?

«Treballem amb pèrits de diferents marques que posen en coneixement de la Guàrdia Civil aquests fets. L’associació React, que aglutina més d’un centenar de companyies, treballa molt sobre el terreny».

Els dispositius de la Guàrdia Civil es fan principalment a l’estiu?

«Fem dispositius tot l’any constantment. Ara bé, hi ha establiments d’aquesta mena que només obren a l’estiu i, evidentment, és quan estem més a sobre».

En els operatius és habitual la col·laboració i treball conjunt amb altres cossos de seguretat. Quina valoració en fa?

«La col·laboració és molt positiva, ja que s’estableixen línies directes de comunicació entre els diferents cossos i cadascú assumeix la seva quota de responsabilitat segons les seves competències. Això permet projectar a la societat que allò que es diu habitualment sobre la col·laboració entre policies és una realitat».

Consciència social

Com es poden reduir aquests delictes? Quins són els principals reptes?

«És un problema complex. No es tracta només d’atacar la venda. Gran part dels articles arriben amb peces separades. Per exemple, les bosses de mà de Louis Vuitton arriben com bosses normals, sense marca, i arriben també els logotips. Un cop aquí, es munta i es ven. El control és molt complicat a duanes. Al final, hem de fer una labor proactiva amb moltes inspeccions sobre el terreny».

Quina part juguen els consumidors o turistes?

«És crucial. Molta gent va a comprar samarretes falsificades abans que una samarreta normal que no porti un logotip. Aquesta activitat genera un greu perjudici per les empreses i comerços locals. Moltes associacions de comerciants ens contacten preocupats per aquesta problemàtica. Cal una major consciència social».