Jose Antonio Muñiz: «El documental sempre ha estat molt castigat pel sector audiovisual»

Els projectes de Digivision aposten pel gènere documental, per la realitat per sobre de la ficció. Per què?

«Perquè la realitat té més força i emoció que la ficció. Crec que no se sent el mateix, ni impacta el mateix, una pel·lícula que està basada en fets reals, a una que és purament inventada. Sempre et despertarà uns sentiments especials, saber que aquestes persones que estàs veient i les seves circumstàncies realment van passar. De fet, aquesta és una de les raons per les quals Chernobyl, la sèrie d’HBO, ha tingut tant èxit i ha estat tan especial. Tot i ser un producte de ficció, compta amb una rigurositat màxima basada en els fets reals, i això permet a l’espectador posar-se en la pell dels protagonistes molt més».

D’on neix el seu interès per fusionar la didàctica i l’entreteniment?

«Els orígens d’això és una sèrie documental que es deia Cosmos, de l’astrònom Carl Sagan, que era un gran divulgador. La sèrie va tenir moltíssim èxit i un impacte enorme. Per mi va ser un abans i un després. Em vaig adonar de la força que tenia la producció documental per canviar ments, per ajudar a impulsar, avançar i millorar. Aleshores vaig considerar que em seria més fàcil, o tindria més oportunitats de canviar el món fent aquest tipus de produccions que dissenyant avions, per exemple».

Considera que el documental és un format infravalorat?

«Sí, sobretot per part del sector, més que el públic. El documental està molt castigat i els pressupostos sempre són molt baixos i molt tímids comparats amb els de la ficció Un projecte documental pot tractar qualsevol temàtica, com la natura, el cos humà, la medicina, la història... Sigui la que sigui és imprescindible que l’espectador l’entengui, i, per tant, mereix la millor posada en escena per poder il·lustrar el que s’explica de la millor manera possible. Si als documentals s’invertissin xifres astronòmiques en els efectes digitals, com fan, per exemple, en les pel·lícules de Marvel, potser les audiències no serien tan dispars».

Com va incorporar-se la història antiga entre els temes principals de Digivision?

«L’objectiu de Digivision era, principalment fer ciència i tecnologia. El que passa és que fa molts anys vam ser els primers a virtualitzar una ciutat antiga, concretament Tàrraco, i aquest fet ens va donar molt de prestigi i molta visibilitat a tot el món. Des de llavors hem generat molts projectes i molta feina vinculada a la història, l’arqueologia i a l’enginyeria antiga. No és que nosaltres tinguem un interès particular per aquests temes, sinó que per accident els treballs que hem fet han tingut molt impacte i això ens està desguiant moltes vegades cap a aquest tipus de produccions. Això ho va acabar de rematar Ingeniería Romana, que és una sèrie de moltíssim èxit».

Fa dues setmanes es va presentar un nou episodi a Tarragona. Com va ser l’experiència?

«Hi ha diversos episodis que s’han preestrenat a la ciutat i sempre és espectacular. Tenim episodis que s’han presentat a altres llocs com Saragossa o Cartagena, però Tarragona sempre és especial, és on més gent acudeix i on més se’ns acompanya. Crec que no només perquè som una empresa local sinó perquè la gent de Tarragona està molt vinculada a la història i l’apassiona la seva pròpia ciutat. És meravellós, sabem que tenim molts seguidors aquí i hi ha molta gent que està desitjant veure la seva ciutat brillar en projectes com els nostres i estem encantats, intentem fer que la ciutat aparegui en tots els episodis possibles».

Com és el procés de creació de les reconstruccions virtuals que tant us caracteritzen?

«És molt complex i molt car. A partir de les dades que es disposen dels jaciments, s’aixequen models virtuals amb l’assessorament de tècnics historiadors i es fan hipòtesis de com podien ser aquests llocs. S’utilitza l’ordinador per reconstruir-los i per visionar-los i després els fem superposar a les imatges reals d’helicòpter o de dron per transformar la imatge del present i portar-la al passat, amb la qual cosa, ajudes l’espectador a comprendre amb molta més claredat».

Com creu que afectaran les noves tecnologies al futur de Digivision?

«Sempre hem tingut l’avantatge de conèixer bé la tecnologia, els seus avanços mai ens agafen per sorpresa. El problema és que és molt cara i això ens limita. No és un mercat fàcil, sobretot aquí, que estem llunyíssim del que es fa a països anglosaxons i sobretot el que es fa als Estats Units on bones idees i la capacitat de veure el futur t’aporta inversions potents i companys de viatge ambiciosos que et permeten arribar molt lluny molt ràpid. Això aquí és complicat, sovint et trobes sol.

Et pot interessar