Recerca
El ritme de creixement de les energies renovables previst és inviable per les limitacions materials, segons la URV
La universitat i l'Imperial College ha analitzat la necessitat de minerals crítics amb una demanda molt superior a la producció
Camí preparat per al pas de maquinària a la zona on es construeix el parc eòlic la Collada II al Perelló.
Un estudi liderat per la URV i l'Imperial College de Londres posa sobre la taula que les limitacions materials per produir la tecnologia que utilitzen les centrals d'energies renovables fa inviables el ritme de creixement previst d'aquest sector per poder complir l'Acord de París en l'horitzó de 2050.
Els objectius de mantenir la temperatura global per sota del 2 graus respecte els nivells preindustrials i limitar l'augment a 1,5 graus, requerien incrementar substancialment l'ús d'energies renovables. L'equip investigador argumenta que els models d'avaluació integrada actuals no tenen en compte la quantitat de material necessària per fabricar algunes de les tecnologies imprescindibles, com ara bateries, turbines eòliques o panells solars.
Els plans per limitar l'increment global de la temperatura, recorden, es nodreixen dels resultats dels anomenats «models d'avaluació integrada», uns models matemàtics que permeten simular possibles escenaris futurs i les seves conseqüències pel canvi climàtic. Dins d'aquests models, els escenaris compatibles amb els objectius marcats a París marcaven la necessitat d'augmentar de forma substancial la implementació de tecnologies d'energia neta. L'estudi, però, posa en dubte que es puguin assolir les projeccions actuals per al desplegament d'energies renovables.
Sostenen els investigadors que aquests models d'avaluació integrada actuals no tenen en compte la quantitat de material necessària per fabricar algunes de les tecnologies imprescindibles per a la transició energètica, com ara bateries, turbines eòliques o panells solars. Segons aquesta recerca, això fa que les previsions d'aquests models siguin massa «optimistes» tenint en compte tot el que comporta el desenvolupament d'aquestes tecnologies.
Citen com a exemple el fet que assolir aquestes projeccions implicaria augmentar la demanda de seleni i gal·li 571 i 531 vegades, respectivament, en els pròxims 30 anys. Una fita que consideren «difícil d'assolir». Apunten, així, que arribar a aquest nivell de producció significaria augmentar considerablement l'activitat de les operacions mineres i millorar les tecnologies d'extracció per incrementar l'eficiència, una realitat que no es veu viable tenint en compte el punt de partida.
Així doncs, creuen que la importància d'aquests materials crítics serà un factor limitador en el desenvolupament de tecnologies d'energia neta en els propers anys. Per afirmar-ho s'han basat en els resultats del seu estudi, publicat a la revista científica Energy and Environmental Science, en el que han analitzat 36 materials diferents i han trobat que la demanda de molts d'aquests superaria amb escreix la producció actual abans del 2050. Això inclou elements com el tel·luri, l'indi o el cobalt, la demanda dels quals creixeria 49, 17, 6 vegades, respectivament.
Estudi de la disponibilitat i reciclatge
Per abordar aquestes limitacions, proposen incorporar equacions que tinguin en compte la disponibilitat de materials i així com una major diversitat tecnològica. Això permetria obtenir projeccions més realistes i útils a l'hora de prendre decisions polítiques. La recerca també planteja augmentar la capacitat de reciclatge de materials per reduir la dependència de les matèries primeres, així com destinar recursos a la recerca i desenvolupament de tecnologies que utilitzin menys materials crítics o que puguin substituir-los per alternatives més accessibles.
A partir d'aquestes constatacions, els resultats d'aquest estudi qüestionen el paradigma actual i introdueixen implicacions significatives en les polítiques de mitigació del canvi climàtic. Per exemple, asseguren, les limitacions materials podrien provocar desviacions considerables respecte als objectius pactats a l'Acord de París, que estarien entre els 0.06–0.95 °C d'escalfament addicional.
«Això posa de manifest la necessitat urgent de polítiques que promoguin la recerca en tecnologies menys dependents de materials crítics i la millora de les cadenes de subministrament de materials», ha declarat Carlos Pozo, investigador del Departament d'Enginyeria Química de la URV, que ha participat en la investigació juntament amb Fatemeh Rostami i Laureano Jiménez, del mateix departament.
