Festes
L'aigua de Sant Magí beneeix Tarragona un any més
Els portants van completar el tradicional Camí amb menys calor que altres anys i van arribar a la ciutat enmig d’una gran expectació
Molts tarragonins i turistes van presenciar l’entrada dels portants.
L’infant mirava embadalit el gegant Negrito. «On ens hem d’esperar Julieta, aquí?». Ella assentia sense reparar en la seva mare. Els gegants, com la Julieta, esperaven l’arribada de l’aigua de Sant Magí a la plaça de la Font. I com molts tarragonins. I turistes.
Mentrestant, per la Rambla Nova els primers carruatges feien els últims metres del tradicional Camí de l’aigua amb el so de les gralles de fons i amb el típic conjunt, el mocador blanc al coll i la roba negra. Els més petits anaven asseguts als carros, mentre els grans repartien alfàbrega a les àvies que els hi demanaven.
«Voilà!», feia un portant entregant un ram de l’herba a una turista francesa, que reia amb un posat incrèdul. «Molts turistes ens pregunten el motiu i els hi expliquem. Tenen curiositat», explicava Jesús Martínez. Ell ja fa cinc anys que fa el camí com a portant. «La calor ha estat molt suportable i ens ha plogut una mica i tot. Ha anat tot molt bé», resumia Martínez.
«Puc agafar?», li preguntava un passavolant assenyalant l’alfàbrega guardada al carro. «No!», exclamava el portant amb posat seriós per, tot seguit, agafar-ne un manyoc i donar-li a la mà amb un somriure. «Hi ha un sentiment de germanor molt gran. La majoria repetim any rere any i tots ens coneixem. És una gran experiència», concloïa Martínez.
En arribar al carrer del Portalet, els portants i els seus carruatges es van aturar i les gralles van callar. El so del Magí de les Timbales marcava el pas dels capgrossos, que entraven a plaça per l’alegria dels més petits.
«Estic enredat amb els frens del carro, però ja arribem», deia Jordi Bertran, que també fa anys que fa el camí com a portant. Bertran coincideix amb Martínez. «Enguany només he pogut fer el segon dia del camí. I la calor ha sigut suportable. Hi ha hagut anys molt pitjors», afegia.
Olor d’alfàbrega
La gent feia lloc a la plaça de la Font i els portants entraven amb l’aigua miraculosa a l’epicentre de la ciutat. L’habitual imatge dels mòbils en mà per enregistrar el moment omplia la plaça, mentre molts portants saludaven amics i familiars. «És un moment molt emotiu quan veus la família i arribes a Tarragona», expressava Martínez. Els infants dalt dels carros llençaven alfàbrega a costat i costat, mentre qui n’agafava rams se’ls acostava al nas per olorar-los.
«Enguany he pogut fer el recorregut i he corroborat de primera mà el que significa aquesta tradició. La germanor i la vida, que no deixa de ser un camí», va declarar Rubén Viñuales, alcalde de la ciutat.
Benedicció al Portal
Feta la mitja volta a la plaça, els portants i els seus carruatges van enfilar cap al carrer Merceria, en direcció al Portal del Carro, on el tendal a l’entrada de l’ermita ja s’ha mullat, com marca la tradició. Com a novetat, la benedicció es va fer al mateix portal i no davant de l’Ajuntament. Entre el batibull de gralles, tambors i bastons, els cavalls amb l’aigua miraculosa van fer les últimes passes, deixant enrere un camí verd d’alfàbrega.
Et pot interessar:
