El caos ferroviari, protagonista de la Diada a Tarragona

«Tornem als carrers», aquest era el lema sota el qual les diferents entitats organitzadores cridaven la població catalana a mobilitzar-se durant aquest Onze de setembre. I així va ser. 2.800 persones segons la Guàrdia Urbana i unes 4.000 segons l’organització van omplir ahir a la tarda la Rambla Nova de Tarragona per demanar la independència de Catalunya durant el que va ser la primera manifestació descentralitzada des del 2016. D’aquesta manera, en comptes de concentrar les protestes a Barcelona, aquestes van tenir lloc de forma simultània a les diferents capitals catalanes. A més, enguany, per primera vegada, l’organització no va recaure exclusivament en l’ANC, sinó que Òmnium Cultural, l’AMI, el Consell de la República, la Intersindical, el CIEMEN i els CDR Catalunya se’n van encarregar col·lectivament, amb l’objectiu de «tornar als carrers amb determinació i unitat».

Crítiques al sistema ferroviari

Un mar d’estelades i de samarretes verdes amb el missatge «Fem més curt el camí» va recórrer la rambla tarragonina mentre ressonaven els clàssics clams a la independència, enguany sumant-ne un de nou: «Illa no, colonitzador». El president de la Generalitat no va ser l’únic sobre el qual van recaure les crítiques, i és que enguany a cada ciutat es va denunciar un greuge diferent. A Tarragona, com no podia ser d’altra manera, es van criticar les deficiències del servei dels trens de Rodalies i regionals. «Aquest és un dels territoris més perjudicats per la manca d’infraestructures en el transport. La gent no pot anar a treballar, les empreses no poden donar serveis… I això només té una solució, que és la independència», va afirmar Pere Grau, un dels socis voluntaris de l’ANC.

Un ambient divers

L’acte va començar, sense dubte, assimilant-se més a una celebració. Els assistents, animats, feien cua per comprar samarretes, i el passeig de les Palmeres es trobava impregnat d’un ambient festiu gràcies a la música de la banda que acompanyava els manifestants, tocant temes que variaven des de l’himne dels Segadors fins a la mítica de Disney Let it go. Passant, evidentment, per l’Amparito, un clàssic tarragoní.

En canvi, a mesura que la massa s’apropava al monument als Herois de 1811, el punt final de la manifestació, la indignació s’apoderava gradualment de l’entorn i el volum dels clams semblava fer-se més alt. «Continuem aquí, però s’ha acabat la revolució dels somriures, ara som la revolució dels indignats. Mai més sortirem amb un lliri a la mà, ara sortirem amb un cactus, punxarem fins a aconseguir la nostra llibertat», va advertir Jordi Pesarrodona, secretari nacional de l’ANC, des de l’escenari. El rellotge va tocar les 17.14 hores i a la reivindicació s’hi va sumar la commemoració. «Avui estem aquí per retre homenatge als patriotes catalans que 310 anys enrere van resistir les tropes borbòniques. Ells mai es van rendir i tampoc ho farem nosaltres», va exclamar Pesarrodona. Tot seguit, els manifestants van poder escoltar els manifestos fets a la resta de ciutats catalanes a través de la pantalla que mostrava les connexions en directe de les diferents mobilitzacions, aplaudint amb especial força quan aquesta va mostrar al president de l’ANC, Lluís Llach.

Et pot interessar: