El clam de Sebastiana brama per Santa Tecla

Com Sebastiana del Castillo, molts dels assistents al ball parlat a la Floresta van venir d’Andalusia a Catalunya per buscar una vida millor. Tot i que sense crims entre mig, esperem. «¿Quién es ese mancebo con el que andas?». La representació arrenca davant la llar municipal de gent gran. Els menuts juguen a pilota i a tennis taula i amb les seves motos de joguina, mentre les àvies els demanen que deixin de fer xivarri. La gent gran agafa posició a les cadires, mentre els més joves es queden darrere, dempeus.

«¡Quiero ser casada con aquel con quién me plazca!», diu desafiant Sebastiana al seu pare. El silenci es fa a l’esplanada. La jove no vol doblegar-se davant «machos alfa». El ball parlat enguany estrena una adaptació del text original. Un llenguatge més modern i àgil, que els actors porten a escena a les mil meravelles. Barrejant el català i el castellà, Sebastiana demana ajuda al seu amant. Els dos actors joves connecten i omplen d’expressivitat l’escena, fascinant l’audiència, dels més grans als més petits.

Mentre el Sol anava caient, la jove dona comet els parricidis. «Dios mío, por tres besitos vaya lío me has montado», expressa el seu estimat, abans d’acabar de la mateixa forma que els seus sogres.

La música sona i el públic aplaudeix, mentre Sebastiana agafa el cavall i arriba a Tarragona. Les bandoleres la reben i amb sarcasme i ironia li expliquen les bondats i penes de la ciutat. La classe política, en especial l’alcalde Viñuales, rep versos durs, però plens d’humor. 

Les zones regulades o el nou color de la façana de l’Ajuntament són protagonistes dels comentaris de les bandoleres, mentre l’audiència assenteix i riu, sentint-se representada. De sobte, un turista es fa una selfie amb el grup i es pensa que està a Nàpols, «per la brutícia que hi ha al carrer».

Versos per a tots

No només els polítics reben reprimendes o comentaris. La confraria de la Sang, la penya Orgull Grana o els Xiquets de Tarragona també apareixen al ball. Fins i tot, el periodista Carles Porta surt a escena per a resoldre els crims. El preu de l’habitatge és una altra protesta de les bandoleres, ja que una d’elles, angoixada, se sent «més desgraciada que haver nascut a Reus».

Però el missatge més important i reivindicatiu de la representació és un clam per la igualtat entre homes i dones. A l’espai públic, a la cultura popular, a nivell salarial, als jutjats. «No hi haurà justícia fins que no cobrem igual!», exclama una bandolera jove, davant moltes dones grans. Diferents generacions per un mateix objectiu. El clam de Sebastiana del Castillo per la llibertat femenina brama per Santa Tecla als barris i al centre de la ciutat.