Albert Blanch, Eloi Moreno i Albert Roca: «Els tres mosqueters» de Santa Tecla

Els anomenen «el trio» perquè és habitual veure’ls junts pel carrer, passejant. També els han batejat alguna vegada com «els tres mosqueters». Albert Blanch, de 35 anys, Eloi Moreno, de 30 anys, i Albert Roca, de 31 anys, no volen perdre’s ni un acte de la Festa Major. Quan els preguntem si aquestes dates signifiquen, per a ells, el millor moment de l’any, Blanch pren la paraula i respon amb molt d’aplom: «Home...!». Cap dubte. «És l’hora de divertir-se, de saludar gent coneguda, de compartir estones», rememora Roca. Un cop repassat el programa de festes, s’avisen pel grup de Whatsapp («My Friends») i es posen mans a la feina. «Són especialistes en trobar lloc a primera fila a tots els actes», assegura un dels seus pares.

Els tres representen, sota un mateix entusiasme, maneres diferents de viure la festa major. Albert Blanch, per exemple, és el més devot de tots. Es refereix a la patrona com «la Santa Reina», cada any assisteix al Retaule i els ulls se li humitegen quan parla de l’estima que sent per «la mare dels tarragonins». Membre de l’Esbart Santa Tecla des de petit, ha passat pel Ball del Patatuf, el Ball de Cercolets i el Ball de Bastons, on fa d’abanderat. En agraïment per aquesta implicació durant dècades, l’any 2022 va ser guardonat amb la distinció de Tecler d’Honor. El seu sentiment de pertinença és tan profund que supera fins i tot les rivalitats castelleres més fortes: es declara seguidor tant de la Jove com dels Xiquets, en una doble passió que ell demostra, a plaça, que no és incompatible.

Per a Eloi Moreno, la festa implica, sobretot, «vida cultural». Segons ell, importen tant els actes tradicionals com que els concerts multitudinaris tinguin «una bona acústica». Enamorat de l’escriptura, i amb una imaginació desbordant, els actes teclers també li serveixen com a font d’inspiració. Durant aquests dies intensos, Moreno s’encarrega d’elaborar un dietari on incorpora cròniques dels actes als quals assisteix i que després comparteix amb el seu públic lector, un cercle de confiança format per familiars i amics.

Albert Roca, en canvi, posa el focus en la importància de la inclusió social. «Encara no es fa prou, en aquest tema», es lamenta. Tant ell com els seus amics mosqueters són voluntaris de la Festa per a Tothom, on s’esbargeixen junts però també tenen ocasió de donar un cop de mà quan fa falta. «Tots tenim dret a gaudir de la festa», sosté. Casteller de la Jove, sap que les fites més difícils són a l’abast «si tots fem pinya».

Durant la conversa, coincideixen de nou a l’hora de triar un element del Seguici preferit: els tres mencionen l’Àliga. També s’expressen com una sola veu quan critiquen el comportament d’una part de la societat tarragonina: ells s’ho passen bé a les revetlles ballant, però els preocupa l’excés de borratxeres i que la gent vagi tan passada de voltes. Pensen que ens hem de sentir afortunats per aquestes «festes magnífiques» i parlen de persones «en general», sense etiquetes ni adjectius. Tots per un i un per tots, com els mosqueters.