Denuncien que el port de Tarragona potencia el tràfic transfronterer de residus

El Grup Ecologista de Tarragona i l'Ebre - Ecologistes en Acció denuncien que el port de Tarragona i l'empresa Griñó Ecològic S.A «continuaran potenciant el tràfic transfronterer de residus». El 23 d'agost, es va publicar al BOE l'anunci de l'Autoritat Portuària que sotmetia a informació pública la sol·licitud presentada per aquesta companyia per tal d'obtenir la concessió administrativa per ocupar 2.499 m2 a la zona III-2 del moll de Cantàbria. «Denunciem que aquesta activitat està acompanyada de dubtosos controls de seguretat ambientals, fets reconeguts pels mateixos càrrecs i treballadors públics, i la contradicció que suposa aquesta activitat amb la campanya d'ecoblanqueig», diuen els activistes, que estudien presentar-hi al·legacions.

Segons recull la publicació el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), l'Autoritat Portuària està tramitant el procediment administratiu, sol·licitat per l'empresa Griñó Ecologic SA, amb l'objectiu d'obtenir una concessió administrativa de domini públic portuari al port tarragoní per a l'emmagatzematge i transferència de residus no perillosos procedents de moviments transfronterers. «Aquesta petició està associada a pràctiques molt contaminants i a possibles relacions amb les màfies italianes, tal com es va denunciar al programa Sense Ficció de 3Cat: 'Insostenible, rere la brossa'», ha assegurat el president de Grup Ecologista de Tarragona i l'Ebre - Ecologistes en Acció, Víctor Álvarez.

L'activista també ha denunciat que la incineració d'aquests residus -coneguts com a Combustible Sòlid Recuperat (CSR) i els quals tenen una part «bastant elevada de plàstics (PVC)»-, produeixen «grans quantitats de dioxines». Concretament, indica, que en el cas dels policarbonats produeixen fenol, que malmet el sistema nerviós; els polietilens produeixen butadiè 1-3, benzè i toluè, que són cancerígens; el poliestirè genera hidrocarburs aromàtics policíclics, també cancerígens i els poliuretans provoquen isocianats, cancerigen que afecta les vies respiratòries.

«Aquestes activitats d'incineració no són un reciclatge, estem lluitant en contra de la possible reutilització d'aquests productes», ha dit Álvarez. I ha afegit: «Aquest combustible recuperat és utilitzar, principalment, en empreses cimenteres, les quals són les responsables de l'emissió d'entre el 4% i el 8% del diòxid de carboni mundial». Per això, denuncien que la incineració de residus i de combustibles alternatius no redueix les emissions, sinó que en determinats casos els augmenta, com és el cas dels compostos orgànics volàtils o el mercuri. «Està comprovat científicament que hi ha una relació directa entre l'augment de la morbiditat i la mortalitat pels diversos tipus de càncers i la proximitat a les incineradores de residus», ha dit Álvarez.

Presentació d'al·legacions

Els ecologistes estudien presentar al·legacions a la sol·licitud feta per Griño i indiquen que tenen fins al 20 de setembre per fer-ho. En cap cas, especifiquen, ho faran per la gestió dels residus que es fa a una empresa de Constantí. «Estem mirant si es compleixen les mesures de seguretat i si els residus, a través de l'aire, se'n poden anar volant cap a altres espais», ha manifestat Álvarez. Tot i que ha subratllat que la petició feta és per un espai menor de la concessió que ja tenen atorgada, l'activista ha recriminat a l'Autoritat Portuària que permeti aquesta activitat quan, sosté, impulsa campanyes de «blanqueig verd», des de fa temps.

El port afirma que s'ha tramitat amb «total transparència»

Per la seva banda, els responsables de l'Autoritat Portuària afirmen que es tracta d'una concessió per a una empresa que fa anys que opera a les instal·lacions portuàries duent a terme serveis de neteja i tractament de residus, els quals, asseguren, s'han «generat dins del mateix port». «El procediment ha estat tramitat amb total transparència a través d'un anunci públic al Butlletí Oficial de l'Estat i obrint un període d'al·legacions, garantint l'accés a la informació a la ciutadania», destaquen des de l'organisme.

Així mateix, afegeixen que el port de Tarragona «col·labora» amb les administracions competents per facilitar les tasques d'inspecció dels tràfics que es produeixen en els seus molls per tal que «compleixin amb tots els requisits legals, de seguretat i de sostenibilitat que fixen les normes catalanes, estatals i europees». Davant de les acusacions dels ecologistes, fonts del port de Tarragona defensen que els tràfics de residus plàstics en bala «no ha registrat cap moviment aquests darrers dos anys».

Segons aquestes mateixes fonts, les xifres oficials del port de Tarragona durant el 2023 i aquest 2024 indiquen que «no hi ha hagut cap escala de cap vaixell procedent d'Itàlia amb aquest tipus de producte». «Una dada que mostra el poc pes d'aquest tràfic -residus plàstics en bales- a les instal·lacions portuàries tarragonines», tanquen.