DJ Rayo: «Compaginar la feina de DJ amb les festes de Santa Tecla és intens però molt satisfactori»

La professió de DJ no és una molt comuna. Com ha arribat fins aquí?

«Va començar com un hobby, la veritat. Sempre m’ha agradat molt i amb el temps m’hi vaig anar posant cada cop més. Evidentment, no vaig començar punxant a festes majors, els meus inicis són molt més humils. Al començament anava per locals petits, i a poc a poc, la gent em va anar coneixent i, si t’ho prens seriosament, et van cridant per fer més coses. Al final, si tu t’ho passes bé, això es contagia al públic».

Creu que la versió estereotipada de l’ofici s’apropa a la realitat? O està ja una mica cansat dels tòpics que l’acompanyen?

«Crec que tots els oficis relacionats amb la vida nocturna venen amb molts prejudicis. És fàcil deixar-se portar si no toques de peus a terra, però treballar de nit no vol dir que hagis de sortir de festa fins a perdre el cap. Has de prendre’t aquesta feina com qualsevol altra i ser seriós. Si no, pots passar-t’ho bé un parell de dies, però no duraries gaire. És una professió que t’ha d’agradar molt, però si ho fas bé, és molt gratificant».

Quins són els seus esdeveniments favorits on punxar?

«Quina pregunta més difícil. Jo m’ho passo molt bé posant música, sigui on sigui. I si veig que la gent s’està divertint i ballant, ja és com si estigués en un núvol. Si hagués de triar, et diria que a les Revetlles Liles m’ho passo bomba, però també m’agraden molt els vermuts electrònics. L’hora del vermut és un moment molt xulo per posar música».

Hi ha algun bolo que recordi amb especial il·lusió? Un que digui: «Això no ho oblidaré mai»

«Els gaudeixo tots moltíssim, però un dels que recordo amb més emoció va ser quan vaig punxar després de Doctor Prats i Els Catarres fa uns cinc anys. També recordo un concert amb Melendi davant de 5.000 persones, va ser una bogeria».

Aquest dissabte serà el responsable de tancar el concert de Mushkaa i Figa Flawas. Com se sent?

«Estic molt emocionat, serà l’acte més gran en el qual he punxat mai a Tarragona. És una responsabilitat però també un gran honor. Evidentment, també estic molt nerviós, però això sempre, sigui per 50 persones, per 200 o per 2.000. No obstant això, tinc moltes ganes de tancar aquesta nit. És un gran repte i un somni fet realitat».

A molts programes de festes l’anomenen «el DJ més Serrallenc». És aquest un brànding que ha triat?

No l’he triat jo, però crec que m’identifica bastant. Em sento molt orgullós de ser del Serrallo, i no sé si seré «el més serrallenc», però sí que m’hi sento molt.

Entenc que la seva identitat com a serrallenc i com a tarragoní és molt important per vostè.

«Sí, la veritat és que sempre he estat molt implicat en les festes de Tarragona. A part de punxar, faig castells amb la Jove, toco els timbals, vaig a processons… He participat en tot el que he pogut, des de Sant Magí fins a Santa Tecla, la Setmana Santa... Tot el que es fa a Tarragona m’apassiona, i ser part d’aquests esdeveniments és un somni fet realitat».

Com es compagina tot això amb ser DJ? Les festes deuen ser uns dies bastant intensos...

«Dormint poc! Però això també és el que fan la majoria dels tarragonins durant les festes. Efectivament, és una època molt intensa, però també molt satisfactòria. No canviaria res» .

Algunes persones el consideren una icona de les revetlles tarragonines. Hi està d’acord?

«No, de cap manera. Soc només un més! Hi ha molta gent a Tarragona que són autèntiques icones, però jo no. Simplement faig el que m’agrada».