Santa Tecla
Els més petits es fan seva la festa major amb la Baixadeta de l’Aligueta
El Seguici Petit va fer xalar milers de persones i va aprofitar per fer les seves reivindicacions
Milers de persones van omplir ahir les escales de la Catedral i les places i carrers de la Part Alta per gaudir de la Baixadeta de l’Aligueta, que donava el tret de sortida a la festa major dels més petits.
La Baixadeta de l’Aligueta dona el tret de sortida cada any a la festa major dels tarragonins més menuts. Ahir, milers de persones es van concentrar a les escales de la Catedral i els carrers de la Part Alta per xalar amb el Seguici Petit. Es respirava molta emoció i ganes de festa en els minuts previs a l’aparició estel·lar de l’Aligueta. Quan la peça va treure el cap, van començar els vítors i aplaudiments.
El moment àlgid va arribar amb les primeres notes del Paquito el Chocolatero. Infants i joves omplien la plaça de les Cols per saltar i ballar el voltant dels elements del Seguici. També hi havia molts pares i mares, que gaudien tant o més que els seus fills.
Tothom esperava que sonés el primer Amparito Roca de la tarda, que va arribar després que l’Aligueta fes la seva baixada. A partir d’aquí, l’himne de les festes de Santa Tecla es repetia sense cessar. De vegades es colava alguna altra cançó com El Bequetero. També va sonar el hit de l’estiu La Marina està morena en versió xaranga, que va ser cantada a ple pulmó pel públic. Els Gegants Vells Petits, la Mulasseta, el Lleonet, els Negritos petits els Gegants Moros Petits i la Cucafereta es van fer seva la festa major, i van inundar de música i alegria tot el recorregut fins a la plaça de la Font.
Una festa reivindicativa
La Baixadeta de l’Aligueta, com en la seva versió gran —que se celebrarà el 21 de setembre—, també serveix com a acte reivindicatiu, on totes les peces aprofiten per denunciar alguna problemàtica de la ciutat. L’Aligueta portava penjat al coll una pancarta amb el missatge «aquesta Casa de la Festa és una ruïna», mentre que els Gegants Vells Petits criticaven «la ràtio pels núvols», la «zero accessibilitat» i les «goteres» l’Escola El Miracle.
Per la seva banda, la Mulasseta denunciava que el «turisme massificat» és un «perill per a la ciutat», i el Lleonet advocava per «més contes i menys pantalles», amb un cartell del seu llibre Un lleó de somni. La Cucafereta va aprofitar per unir-se a les reclamacions veïnals per demanar «més seguretat» i «una comissaria al barri del Port».
