Llibres
Galopant sobre la condició humana
L'escriptora Marta Soldado ha guanyat el XXXIV Premi Ciutat de Tarragona de Novel·la Pin i Soler amb una història que té com a protagonista un cavall salvatge de Txernòbil
Marta Soldado el passat dimarts a l’Antic Ajuntament de Tarragona, on va presentar la novel·la guanyadora.
El protagonista és un cavall, però no és una història de cavalls. No és, ni tan sols, una història d’animals. Al bosc vermell, un cavall fuig (Angle Editorial), llibre guanyador de la 34a edició del Premi Ciutat de Tarragona de Novel·la Pin i Soler és «la història d’un cavall, però, sobretot, de les persones que passen per la vida d’aquest cavall».
Amb aquestes paraules arrencava la presentació de la novel·la de Marta Soldado, que es va fer el vespre de dimarts a l’Antic Ajuntament de Tarragona. L’autora va estar acompanyada de la periodista Núria Cartanyà i la també escriptora Mònica Batet. «Al bosc vermell, un cavall fuig és una història original, escrita amb un estil singular, a estones poètic, aparentment molt relaxat, que fa gaudir moltíssim de la lectura», assegurava l’editora d’Angle, Rosa Rey.
La història que ha fet guanyar el Pin i Soler a Marta Soldado arrenca molt a prop de Txernòbil, durant la guerra de Rússia i Ucraïna. Allà, un cavall Przewalski –l’única raça de cavalls salvatges que existeix al món– és ferit i, a partir d’aquí, l’animal iniciarà un recorregut geogràfic, però també vital, en què haurà de conviure amb una espècie que fins llavors li és desconeguda: els humans. «Aquesta raça de cavalls va ser domesticada pel poble mongol, però amb el temps es va fer salvatge. Aquest viatge a la inversa em va interessar moltíssim», explicava l’autora.
Soldado va detallar també que, tot que el cavall és l’esquelet de la narració, es va resistir a donar-li la veu de narrador. «Els animals que parlen no m’agraden», admetia. És per això, explicava, que molts passatges de la història tenen un to clarament poètic: «La poesia aconsegueix precisar allò que a la prosa li costa. En tractar-se d’un animal, l’onirisme em porta allà on la raó no podria arribar, que és l’objectivitat d’un cavall».
La mateixa autora va explicar, també que, tot i que la novel·la arrenca des de la perspectiva dels cavalls salvatges, amb una imatge un punt bucòlica i amb regust de paradís efímer, la història no és un manifest animalista, tot i que destil·la una preocupació pel tracte que reben aquests animals en determinades activitats humanes.