Gaudir de Santa Tecla amb calma

En Rubén sempre que sortia per festa major patia després tres o quatre dies postrat al llit amb forts dolors. No sabia, com faria anys després, de la seva condició TEA (trastorn de l’espectre autista) i com l’afectava físicament. Com ell i d’altres ciutadans amb perfil hipersensible, tindran per primer cop a la història de les festes de Santa Tecla, un espai sense petards ni soroll per gaudir el Seguici. Com diu Rubén, una festa popular «vol dir que és per a tothom, que tots tenim dret de gaudir-ne».

Aquesta iniciativa del «carrer de la calma» serà desplegada per l’Ajuntament de Tarragona i busca, precisament, que la neurodiversitat tingui el seu propi espai a la Festa Major. Al pas de les entitats del Seguici pel carrer Santa Anna, aquestes no faran esclatar petards ni hi haurà música, per reduir l’estímul sensorial als presents. Com remarca Laura Recha, de l’entitat Aspercamp, aquest tram és obert a tothom sense identificacions ni cap mena de marcatge.

A altres poblacions de Catalunya hi ha iniciatives semblants, on es requereix apuntar-se prèviament en un espai concret, i on s’apaga el so o no es produeixen sorolls al pas de la rua o de la comitiva. Malgrat que és una bona idea per evitar aglomeracions en esdeveniments públics, el fet que estigui reservat només per al col·lectiu neurodivers, pot fer sentir que també se’ls estigmatitza i es viola la seva intimitat i confidencialitat sobre la seva condició. David, integrant d’Aspercamp, recorda durant el confinament de la covid-19, com d’incòmode era que haguessin de sortir amb una polsereta blava: «La gent és molt reactiva, t’assenyala, et mira. Això fa que et marqui l’estigma, que no hi hagi comprensió. Qualsevol ha de poder accedir sense demostrar res».

A Tarragona, en canvi, l’experiència del «carrer en calma» serà totalment diferent i estarà obert a tothom, al carrer Santa Anna, durant els dies de Seguici. Aquest carrer comptarà amb senyalitzacions en els quatre accessos que hi ha i també hi haurà presents diversos voluntaris que repartiran díptics i informaran el públic i passejants que aquest tram està destinat a la reducció d’estímuls auditius.

L’Anna Grau, terapeuta que treballa amb persones amb alta sensibilitat, explica que cadascú té un perfil sensorial diferent «però hi ha certes característiques molt comunes i destacables». Per exemple el tema de l’audició, la hipersensibilitat o la tacticitat genera ansietat a molta gent. «Molta gent en moviment, i que no sabem com es mourà, angoixa»

Cada col·lectiu dels que conforma el Consell Municipal de la Discapacitat lluita per les seves necessitats. No només és l’autisme sinó que hi ha moltes més persones que requereixen aquesta inclusió. Però la Laura va més enllà, i reivindica que no és qüestió d’incloure’ns en la festa sinó que tinguem plena igualtat de drets. No és només dedicar espais sinó que la societat aprengui a conviure en tots els àmbits i indrets amb la neurodiversitat. Una conscienciació que arriba a les nostres festes i que esperen es vagi perfeccionant amb el temps.