Santa Tecla
Chartreuse, les ampolles més exclusives de Santa Tecla
Jordi Rovira conserva desenes d’ampolles de la fàbrica de Chartreuse a la ciutat
El col·leccionista Jordi Rovira guarda en les caixes originals ampolles de Chartreuse de l’antiga fàbrica de la marca a Tarragona, que va tancar l’any 1989.
Verd o groc. Barrejats amb granissat de llimona, sols o amb gel. El Chartreuse serà un dels grans protagonistes d’aquest cap de setmana de Santa Tecla a Tarragona. Centenars de ‘mamadetes’ se serviran amb ampolles provinents de França. Però a Tarragona, en Jordi Rovira de Cal Joanet preserva desenes de les últimes ampolles que es van fer a l’antiga fàbrica de Chartreuse de la ciutat, que va estar operativa des del 1903 al 1989.
«Quan va tancar la factoria, des de la brigada de l’Ajuntament em van contactar per veure si volia recollir algunes de les ampolles que s’hi van deixar. No en sabien què fer i molta gent va anar a replegar coses quan es va desmantellar el recinte», explica Rovira. En les seves caixes originals, el col·leccionista guarda les ampolles amb les etiquetes de l’època, tot i que estan buides. «Estaven per omplir amb el licor. No volia que es llencessin a la brossa», comenta.
«Em sorprèn que des de la mateixa empresa mai m’hagin contactat. Segurament tingui una de les col·leccions més ben conservades i àmplies a Tarragona», expressa Rovira. Tot i això, fa anys sí que es va fer una exposició al Refugi del Port de Tarragona amb les ampolles, que va ser un èxit de participació. «Hi van passar 30.000 persones. Però un dia em vaig adonar que em robaven els taps de les ampolles», recorda Rovira.
A França i a Suïssa, per les ampolles de l’època, plenes, es paguen molts diners, i les que van a subhasta acostumen a multiplicar el preu de sortida. Les ampolles van molt buscades, a Tarragona també hi ha col·leccionistes, i encara se’n troben quan es buiden pisos vells. Hi ha ampolles que es paguen a més de 2.000 euros, per internet. Rovira, però, mai n’ha buscat un profit.
Garrot de fusta original
El Chartreuse és un licor d’alcohol de vi destil·lat i aromatitzat amb 130 herbes. Rovira va poder aconseguir també el garrot original de fusta que es feia servir a la fàbrica de Tarragona per a picar les herbes. «Un treballador d’aleshores a la fàbrica em va dir per què servia i no vaig dubtar a agafar-lo», rememora Rovira.
El col·leccionista també conserva un gran ventall d’eines vinícoles i cuida el seu museu particular amb l’ajuda dels seus fills. «Em falta el suport, que devia ser de pedra», diu Rovira. A més, té una gran col·lecció de carruatges de tota mena. «Tot això és cultura popular, però no s’hi creu. M’agradaria poder obrir la col·lecció i que certs grups poguessin fer-hi visites, però em falta suport», diu Rovira.