Griselda Pastor: «Als estudiants de Periodisme els diria que han escollit la millor feina del món»

Per a una periodista, escriure i pronunciar un pregó deu ser un exercici relativament fàcil. El tens ja a punt?

«He començat a donar-li voltes i a escriure alguna cosa, però encara no sé què sortirà.

Quan l’alcalde em va trucar em va explicar que havien pensat en mi per la meva trajectòria, però també perquè volien posar l’accent en la importància dels mitjans de comunicació i en la llibertat d‘expressió en aquest moment de crisi, i em va semblar bé. Intentaré fer una mica de còctel amb tot això i amb la ciutat de Tarragona, perquè la festa és una cosa especial i, per tant, no ha de ser un discurs ni una conferència. A més, es fa des del balcó, així que també ha de ser curt».

Què va suposar per a tu rebre aquest encàrrec?

«Em va sorprendre molt i em va semblar que no podia dir que no. Les festes de Santa Tecla sempre m’han agradat, però mai m’hauria imaginat que em demanarien que en fes el pregó. Aquestes coses sempre m’han semblat de gent més gran… Ja sé que jo també ho soc, però no me’n sento».

Ets tarragonina, però la feina t’ha portat lluny, a Brussel·les. Quina relació mantens amb la teva ciutat?

«Hi vinc sovint, perquè hi tinc la família i perquè estic en tractament per un càncer i tinc controls cada mes. El pare es va morir al juny, però jo sempre he intentat anar venint una setmaneta, un cap de setmana llarg… Ara passo aquí uns deu dies al mes».

Com et trobes Tarragona, tu que te la mires amb ulls de fora?

«A mi, aquesta ciutat m’agrada molt. Sé que la gent que hi viu pensa que està bruta, però jo vinc de Brussel·les, i allà encara es baixa la brossa al carrer. Es deixa a terra, a la vorera, a la nit, i la passen a recollir de matinada. És clar que a Tarragona ho veig… Avui, per exemple, he sortit de l’aigua al Miracle, he pujat a peu i m’he creuat amb una rata a les dutxes. És evident que la neteja podria ser millor. Després, vaig anar a veure una exposició a l’antic Banc d’Espanya i em va caure l’ànima als peus de veure que tinguem edificis com aquests en aquestes condicions… Però la ciutat ho aguanta tot. I és un goig caminar-hi, tocar ferro, pujar a la Part Alta o baixar al Serrallo».

Vas començar a treballar a Ràdio Reus. La premsa local ha estat una gran pedrera de periodistes.

«Sí, i penso que el periodisme local és imprescindible, perquè t’obliga a desenvolupar un sentit de la responsabilitat que és molt difícil que el puguis treballar en altres llocs. Aquí, la gent que és notícia te la trobes, i has de poder respondre del que has dit o has escrit. Això fa que et sentis molt responsable de la informació, perquè entens molt bé la importància que les notícies poden tenir per a la gent afectada. No pots dir, senzillament, L’alcalde és un lladre. Pots dir Hi ha una denúncia per corrupció contra l’alcalde de la ciutat i això es veu a tal jutjat. I tu saps que, quan et trobis la seva germana a la fleca, li diràs Em sap greu. Això, en una sala de premsa europea, no ho tens, perquè els subjectes són molt lluny. Aquesta distància és molt negativa, perquè et permet deixar-te anar en situacions en què és molt important controlar bé, comprovar molt i entendre el perquè de les coses».

La manera de fer periodisme i de consumir la informació ha canviat molt en molt poc temps. T’has vist forçada a adaptar-t’hi d’alguna manera?

«A les institucions europees jo he seguit fent periodisme de carrer. Cobrir la Unió Europea sense ser als llocs és impossible. O és possible, però llavors aniràs sempre al darrere de la notícia, no coneixeràs la gent, no sabràs què està passant i, possiblement, tindràs problemes per entendre-ho. Si no vas a les rodes de premsa tens un problema, perquè mai podràs formular la pregunta que consideres que és necessari que et responguin. I si hi vas només un dia, et costarà més que et donin la paraula, perquè ni tu entendràs com funciona la sala de premsa, ni l’altre te la donarà, perquè no t’ha vist mai. Per això és tan important ser als llocs, i jo ho he seguit fent. Evidentment, faig servir molts altres instruments que ara tenim a l’abast i que ens faciliten la feina… Especialment des de la covid. En aquella època vam continuar treballant sense sortir de l’habitació».

Aquest setembre centenars de joves començaran els estudis de Periodisme a la universitat. Què els diries sobre la professió?

«Crec que ser periodista és fer una feina molt important. Gairebé totes ho són, però aquesta et permet ser el pont amb la realitat i les institucions. Pots explicar les coses per provocar reaccions, que és el que esperes que passi quan les expliques. Dir Aquesta és la situació, per què ningú està fent res? També els diria que han triat un dels millors treballs del món i que no se’n cansin mai, que no confiïn en les fonts, per molt amigues que siguin, i que ho visquin a tope.