Mikel Vicente: «Cuidar la salut mental és important per prevenir l’Alzheimer i evitar que avanci»

La Unitat de la Malaltia de l’Alzheimer de la Xarxa Santa Tecla té, entre altres, l’objectiu d’impulsar el diagnòstic precoç d’aquest trastorn cognitiu. Parlem amb un dels seus neuròlegs, Mikel Vicente, sobre què podem fer per prevenir aquesta patologia, com tractar-la en els seus estadis inicials i quines innovacions estan impulsant en l’àmbit de la diagnosi.

—Quins símptomes ens poden fer saltar les alarmes?

—Sovint pensem que el que és preocupant són oblits com per exemple no trobar les claus o no saber què volies agafar a la nevera, però no tenen per què ser l’inici de la malaltia. Ens ha de preocupar més quan veiem oblits de la memòria episòdica, aquella que fa referència al què, el com i el quan d’episodis autobiogràfics. Així mateix, hi ha altres símptomes que també ens poden alertar com canvis en el caràcter i el comportament o canvis en la percepció sensorial.

—Què podem fer per prevenir l’Alzheimer?

—El principal factor de risc és l’edat i aquest, evidentment, no és modificable. Però hi ha altres aspectes que sí que ho són, vinculats a l’estil de vida i també a factors socials. L’obesitat, el tabaquisme, la hipertensió, la diabetis o el consum excessiu d’alcohol augmenten el risc de patir la malaltia. Per tant, cal evitar-los. D’altra banda, les malalties que ens priven dels sentits, com els problemes d’audició o les cataractes, també poden ser un factor de risc, perquè aïllen. L’aïllament social augmenta les possibilitats de patir Alzheimer i fa que avanci més ràpidament quan es té.

—Mencionava factors socials. Quins?

—Una baixa escolarització predisposa a un major risc de patir Alzheimer i altres tipus de demència. Al cap i a la fi, el cervell és com un múscul. Com més l’exercitem, més preparat el tenim i, en cas de patir la malaltia, el seu avanç és més lent.

—La depressió o l’estrès poden augmentar les possibilitats de desenvolupar la malaltia?

—Certament. Qualsevol problema de salut mental suposa un factor de risc. Per això, cuidar la nostra salut mental també és important, tant per a prevenir l’Alzheimer com per a evitar que es desenvolupi ràpidament, un cop diagnosticat.

—Què es pot fer quan es tenen els primers símptomes?

—D’una banda, cal seguir un tractament farmacològic de la malaltia, però també d’altres patologies que el pacient tingui, com la diabetis o la hipertensió, que tenen una incidència directa en el desenvolupament de l’Alzheimer. De l’altra, tenim els tractaments no farmacològics que inclouen des de l’exercici físic a l’estimulació cognitiva. A més és molt important la socialització de les persones que pateixen aquesta malaltia per evitar que s’aïllin.

—Són pioners en la diagnosi i estudi de la malaltia amb biomarcadors. En què consisteix?

—Els biomarcadors ens permeten fer una diagnosi precoç del deteriorament cognitiu en pacients que no es troben en un estadi clínic de demència. Per fer-ho, realitzem una punció lumbar, una prova similar a quan s’administra anestèsia epidural. Fem la punció per extreure líquid cefalorraquidi que analitzem per a localitzar-hi aquests biomarcadors que ens indicaran si la persona té o no Alzheimer. Cal destacar que en els últims mesos hem incorporat la detecció d’alguns biomarcadors en el plasma, cosa que encara facilita més el procediment, perquè només cal fer una analítica de sang.

—La Unitat atén més d’un miler de persones del Tarragonès i del Baix Penedès. Quins serveis se’ls ofereix?

—Som un equip multidisciplinar, amb atenció a l’hospital i als centres de salut. De fet, aquests últims són els qui fan la detecció inicial i també el seguiment del pacient. A banda, també hi intervenen els treballadors socials, que guien a les famílies a l’hora de tramitar ajuts per a la dependència i altres qüestions; l’equip de neuropsicologia, que, entre altres coses, treballa l’estimulació cognitiva. I no ens podem oblidar de l’equip de radiologia i laboratori que han estat clau per a poder tirar endavant el projecte dels biomarcadors, oferint-nos disponibilitat i facilitats per poder fer les puncions i tenir els resultats, sense haver d’estar pendents de llistes d’espera, cosa que agilitza el diagnòstic i l’inici del tractament.