L'Àliga desafia la pluja en una Baixada plena de reivindicacions i tradició

Com cada 21 de setembre a mitjanit, la ciutat de Tarragona va viure un dels moments més esperats de les festes de Santa Tecla: la Baixada de l’Àliga. Aquest any, però, l’esdeveniment es va veure marcat per la pluja, que va aparèixer a última hora amb força, omplint els carrers i obligant tant als organitzadors com als milers d'assistents a adaptar-se a les circumstàncies.

Malgrat l’intens aiguat, que va complicar l’acte més concorregut de la festa major, l’Àliga no es va rendir. Baixant les escales de la Catedral amb precaució i sense música, va mantenir el seu protagonisme com a símbol de perseverança davant les adversitats. Els carrers de la Part Alta estaven plens de gom a gom, amb persones en cada racó, balcons i finestres, sense defallir malgrat estar xops. Un cop a baix, l’Àliga va ballar per un públic fidel que, malgrat la pluja, no es va moure ni un centímetre. 

Un altre dels elements destacats de la nit va ser la reivindicació, una constant en la Baixada de l’Àliga. Aquest any, l'Àliga lluïa un missatge clar: «Tarragona Patrimoni Festiu • Patrimoni Mundial?», amb una referència directa a la Unesco i el debat sobre la preservació de la ciutat. La crítica implícita s’estenia a la situació de Ca l’Ardiaca, coberta per una bastida des de fa anys, simbolitzant la necessitat de millores en el manteniment del patrimoni tarragoní.

Pel que fa al seguici, la pluja va forçar alguns canvis. Els Gegants, per exemple, no van participar en la Baixada per evitar riscos, i el Braç de Santa Tecla va haver de ser protegit amb plàstics durant el descens. Tot i això, la Mulassa, decorada amb «brossa» per denunciar la brutícia de la ciutat i el Lleó, que reivindicava un servei ferroviari digne amb un cartell on les sigles d'Adif escrivien la frase «Alguns dies inclús funciona», van seguir la seva ruta, i, en un moment d’eufòria, la música va tornar a sonar quan el Lleó va arribar a peu d’escales.

El dispositiu de seguretat, reforçat per la gran afluència de públic –potser la més nombrosa dels últims anys, en part per la retransmissió de TV3–, va comptar amb la presència de més de 100 agents entre Guàrdia Urbana i Mossos d'Esquadra, a més de drons i controls d’accés rigorosos.

Amb la pluja com a teló de fons, Tarragona va demostrar, una vegada més, que la festa continua sent un motiu d’orgull, fins i tot en les condicions més adverses.