Un programa de l’Hospital Francolí minimitza l’impacte del deteriorament cognitiu

El deteriorament cognitiu és, malauradament, un dels efectes més comuns de l’envelliment. Aquest pot implicar la pèrdua de la memòria i altres capacitats com el raonament i el llenguatge. És per això que l’Hospital de dia d’Atenció Intermèdia Francolí ofereix un programa d’estimulació cognitiva que busca minimitzar el seu impacte i alentir el màxim possible el procés degeneratiu del pacient. 

El programa, tot i que s’executa de forma grupal, està dissenyat perquè s’adapti a les necessitats i capacitats de cada individu. Per això arrenca amb la valoració dels perfils per part d’un neuròleg i neuropsicòleg, que, acompanyats d’una infermera i una treballadora social, fixen la data d’inici del programa. Tot seguit, el pacient és atès per la psicòloga i l’animadora sociocultural de l’equip, que determinen les característiques del seu tractament. Aquest té una durada inicial de quatre mesos, però es pot prolongar si el grup de professionals ho considera adient.

«El que busquem són perfils estimulables, per tant, és important que el pacient encara preservi la seva autonomia per dur a terme les activitats més bàsiques del dia a dia i que tingui capacitats de lectoescriptura, que són necessàries per a moltes de les activitats que realitzem», explica Lluís Caballer, neuropsicòleg clínic del programa. Aquestes estan dissenyades amb l’objectiu d’exercitar capacitats que sovint es veuen afectades per patologies neurodegeneratives com la demència i l’alzheimer, certs traumatismes o accidents cerebrovasculars. «El que s’ha vist en molts estudis és que un estil de vida més actiu cerebralment, augmenta la capacitat de resistència davant els nous símptomes que poden anar apareixent en el futur», afirma Caballer.

Un dia al programa

Una jornada típica del programa, al que els pacients acudeixen entre dos i tres dies a la setmana, arrenca al matí amb activitats socialitzadores, exercicis gimnàstics de manteniment i ritmes i seqüències. «Cada dia després de l’esmorzar fem la lectura del diari, ja que és molt important per orientar-nos i projectar-nos en el temps i en l’espai. A més, així conversen i expressen les seves opinions, el que també és molt beneficiós», explica la Trini Lázaro, animadora sociocultural de l’equip. 

Tot seguit, els usuaris treballen en les fitxes de teràpia individualitzada, dissenyades per exercitar l’àrea més afectada de cada usuari. El programa també compta amb psicòlegs que realitzen seguiments dels pacients. «El seu estat anímic és molt important. És crucial recordar que són persones amb les seves històries de vida, les seves vivències, i cal tractar-los amb respecte i molt d’afecte», explica l’Àngels González, treballadora social del programa.

Un moment de conciliació

«Realment és un tractament dual, perquè mentre el pacient realitza el programa, la seva família, que acostumen a ser els seus cuidadors principals, tenen un moment de respir en el qual poden retrobar-se amb amics, reprendre hobbies…», afirma González. «També necessiten preparar-se de cara al futur, contemplar la situació i prendre decisions. Un procés molt important que no poden fer si es troben totalment saturats», recalca. 

Per aquest motiu, el programa també ofereix grups de suport als cuidadors. «L’objectiu és crear un espai sense cap mena de judici per persones que comparteixen la mateixa situació. Es crea un sentiment de comprensió mútua molt beneficiós», assegura la treballadora social.

«Evidentment, la malaltia segueix el seu curs, perquè és inevitable, però el notem molt més motivat i content. Si es quedés a casa, no faria res, només s’aixecaria per anar del llit al sofà i del sofà al lavabo», assegura la Montse, filla d’un dels pacients. «A més, aquest programa li ha donat vida la meva mare. Ara ja no està tan angoixada i pot dedicar més temps a anar a la piscina o quedar amb les amigues. Estem molt agraïts», conclou.