Música
La jove violinista que s’està fent gran
Després d’anys de formació i de guanyar concursos nacionals i internacionals, la violinista tarragonina Inés Issel està completant la seva formació a Boston
Inés Issel Burzyńska va néixer a Tarragona, i és filla d’una violinista i pedagoga i d’un tenor.
Quan la Inés Issel Burzyńska era petita, badava veient la seva mare, la violinista i pedagoga Iwona Burzyńska, fer classes de violí. «Quan els alumnes marxaven, agafava l’instrument de la meva mare i intentava tocar-lo, encara que era massa gran per a mi», recorda la Inés. El seu pare era tenor, i la parella sempre havia volgut que la filla fos pianista. «Al final, em van haver de comprar un violí petit, perquè des de petita vaig tenir molt clar que jo no volia tocar el piano, sinó ser violinista».
Amb el temps, ha quedat demostrat que aquella vocació infantil era alguna cosa més que un rampell. Els seus pares van saber veure i alimentar aquella passió, i amb només deu anys, la Inés ja va examinar-se per entrar a l’Escola de Música Reina Sofía. Així és com es va convertir en l’alumna més jove del professor Zakhar Bron.
Una dècada més tard, aquesta tarragonina que ja té 23 anys és a Boston (EUA), estudiant al New England Conservatory amb amb la prestigiosa violinista i pedagoga Miriam Fried. A més, també s’ha format a l’acadèmia d’elit Meisterklasse Zakhar Bron Academy d’Interlaken (Suïssa).
«Considero que encara em queda molta carrera, així que, si hagués de destacar un moment important per a mi de tots aquests anys, seria el que estic vivint ara a Boston, perquè suposa un gran canvi i també el començament d’una nova etapa i d’una nova vida», admet la Inés.
En el camí fins aquí, la jove violinista té un record per tots els mestres que tingut, començant per la seva mare, que, assegura, «em va ensenyar tot, i sense la qual jo ara no seria on soc». Després esmenta Zakhar Bron i Miriam Fried, així com directors d’orquestra com Salvador Brotons o el polonès Paweł Przytocki. «Tots dos són molt bons músics i uns grans apassionats del seu treball. Amb Salvador Brotons, especialment, sempre m’hi he sentit molt còmoda, i m’encanta treballar amb ell», explica.
La Inés ha guanyat nombrosos concursos nacionals i internacionals de violí, ha participat en un bon nombre de festivals de música a Espanya, Àustria, Polònia, Holanda i Suïssa, i ha actuat com a solista amb orquestres de tot el món. Aquest és, precisament, el seu projecte de futur: «Treballar com a solista, tocant amb orquestres i fent gires, és el somni de tots els músics», admet. Així i tot, hi ha una alternativa que també la complauria: «Si, al final això no pot ser, m’agradaria ensenyar i transmetre tot aquest coneixement a les noves generacions de violinistes».