«Si descuidem l'alimentació o l'activitat física, els fàrmacs no aniran bé»

Les malalties cardiovasculars són la primera causa de mortalitat al món. Malgrat la seva alta incidència, prevenir-les i detectar-les a temps és, en la majoria dels casos, senzill. Parlem amb la cap de cardiologia de la Xarxa Santa Tecla, Pilar Rull, sobre quines són les patologies més freqüents, com detectar-les i la importància de dur un estil de vida saludable.

—Quines són les malalties cardiovasculars més freqüents?

—Les podem dividir en tres grans blocs. El primer és la cardiopatia isquèmica. Es tracta de malalties coronàries, com les angines de pit o els infarts. A causa d’algun dels factors de risc, com ara colesterol alt, tabaquisme, hipertensió, diabetis, etc., es produeix una arterioesclerosi que fa que s’embussin les artèries. La circulació sanguínia al cor no arriba bé, causant un dolor al caminar o al fer esforç. En aquest cas estaríem parlant d’una angina. Quan les plaques d’arterioesclerosi es trenquen, es forma un coàgul i aquest embussa l’artèria per complet, estem parlant d’un infart.

—Quins són els altres dos blocs?

—El segon és la insuficiència cardíaca, és una patologia que fa que el cor no bombegi correctament. Això causa una acumulació de líquids que s’acumula als pulmons o a les extremitats. És una malaltia molt prevalent, i que pot afectar molt a la qualitat de vida. Afortunadament, tenim moltes opcions per a tractar-la i cada vegada el pronòstic és millor.

—I l’últim?

—Són les arrítmies, és a dir, els trastorns del ritme cardíac, siguin arrítmies ràpides o lentes. Tant en un cas com en l’altre, també poden afectar molt la vida del pacient.

—Quins símptomes ens haurien d’alertar que alguna cosa no va bé?

 —Quan parlem de la cardiopatia isquèmica, habitualment és el dolor al pit, com si fos un pes al centre, que s’irradia cap als braços, al coll o l’esquena. Habitualment, ve acompanyat de sudoració, malestar general i ganes de vomitar. Ara bé, el dolor de l’angina o de l’infart no sempre es presenta així, especialment en dones o en persones diabètiques. Els símptomes estan més emmascarats i poden passar com una indisposició, cosa que fa que hi hagi pacients que triguin més a anar a l’hospital.

—Quins serien els símptomes en la insuficiència cardíaca? I en les arrítmies?

—La insuficiència genera cansament i ofec a causa de l’acumulació de líquid als pulmons. Un altre símptoma seria un augment del volum de les cames, derivat de la retenció de líquids. En el cas de les arrítmies, si són ràpides, els símptomes són palpitacions o sensació que el cor va accelerat. I en les lentes, marejos o, fins i tot, pèrdua de coneixement.

—Moltes de les cardiopaties es podrien prevenir amb un estil de vida saludable. Exactament, què cal fer per a reduir el risc?

—Són coses realment senzilles. Un dels pilars fonamentals és la dieta. Cal seguir una dieta mediterrània, baixa en greixos i rica en verdura, fruita, peix blau. L’altre pilar és l’activitat física. No cal que sigui esport d’alta intensitat, però és important fer un esport d’intensitat mitja, com ara caminar, anar en bicicleta, o nadar, un parell o tres de cops a la setmana, uns 30 o 40 minuts. Així mateix, s’ha d’evitar el consum de tabac, perquè conté unes substàncies que acceleren l’arterioesclerosi i si s'han de controlar altres malalties com la hipertensió o la diabetis, perquè mal controlades, també poden causar arterioesclerosi, i que aquesta provoqui un infart, una trombosi o un ictus. Malgrat que siguin consells senzills, aconseguir que els pacients els segueixin és una lluita diària. Portem un estil de vida molt accelerat i no sempre es té temps de fer esport o de seguir una dieta correcta, però sempre s’ha d’intentar treure el moment perquè és molt important.

—Parla d’aquest estil de vida accelerat, l’estrès té una relació directa amb els problemes cardiovasculars? 

—Sí. L’estrès no és un factor de risc, però és un desencadenant claríssim. Si un pacient que té altres factors de risc li suma l’estrès, té molts més números d’acabar patint un problema coronari. No ens va a favor, segur.

—Hi ha cap manera de diferenciar si patim un dolor al pit derivat d’un atac d’ansietat o d’un problema cardiovascular?

—Els símptomes es poden confondre. Per tant, si una persona té un dolor intens al pit, tot i que pensi que són nervis, que es dirigeixi a un CAP o a un centre hospitalari, perquè els professionals determinin si és estrès o no.

—Un cop es diagnostica una malaltia cardiovascular, què han de fer els pacients?

—El tractament té tres pilars. El primer és el tractament farmacològic, que és molt important. De fet, moltes de les teràpies han canviat per complet el pronòstic dels pacients i fan que cada vegada tinguin millor pronòstic i una vida el més normal possible. Els altres dos pilars són l’alimentació i l’exercici físic. Si un d’aquests no funciona o el descuidem, els altres no van bé. En aquest sentit, cal destacar que fa dos anys que vam posar en marxar al CAP Llevant la Unitat de Rehabilitació Cardíaca, que ajuda els pacients a recuperar-se després d’haver patit un esdeveniment coronari.

—A qui va dirigit el servei que ofereix la Unitat de Rehabilitació Cardíaca? Com funciona?

—Va dirigit a pacients que faci menys d’un any que hagin patit un esdeveniment coronari. La Unitat compta amb un equip multidisciplinar format per cardiologia, fisioteràpia, infermeria, rehabilitació, psicologia, nutrició. Se’ls fa una primera visita, per fer la valoració i després ja entren al programa. Es fan sessions d’una hora i mitja tres dies a la setmana durant dos mesos. En aquestes sessions, l’equip de fisioteràpia ensenya les pautes correctes d’activitat física després d’un infart. Hi ha sessions d’educació sanitària per part d’infermeria, sessions amb un dietista que ofereix consells d’alimentació saludable, sessions grupals amb un psicòleg on els pacients poden expressar les seves pors i neguits. Verbalitzar els seus dubtes els ajuda a recuperar la confiança i a tornar abans a la normalitat. Els participants estan molt agraïts i contents. I l’equip estem orgullosos dels resultats, ja que ha suposat un gran esforç.

—A banda d’aquesta Unitat de Rehabilitació Cardíaca, tenen altres projectes o unitats especialitzades?

 —Sí, en tenim dues més. Una és la Unitat d’Insuficiència Cardíaca. Es tracta també d’una unitat multidisciplinar, on intervenen cardiologia, infermeria i medicina interna. L’infermer dona tota l’educació sanitària, el cardiòleg passa visita i, junt amb medicina interna, fa el seguiment. Si en el seguiment s’observa que el pacient està descompensat, s’apliquen teràpies per a evitar l’ingrés i donar la màxima qualitat de vida. L’altre projecte és el de Cardiooncologia.

—En què consisteix?

—La quimioteràpia sovint té efectes tòxics per al cor. Per això, el cardiòleg vigila els pacients de prop, fent ecografies i analítiques que permeten detectar precoçment la toxicitat de la quimioteràpia, tractar-la ràpidament i evitar també que s’hagi de suspendre la quimioteràpia.