El primer Concurs de Castells de Tarragona: l'inici d'una tradició

El 2 d'octubre de 1932, Tarragona va viure un esdeveniment històric amb la celebració del primer Concurs de Castells a la plaça de braus, que va marcar l'inici d'una de les tradicions més emblemàtiques de la ciutat i del món casteller. L'efervescència prèvia al concurs va ser palpable durant setmanes, tal com reflectia la premsa de l'època. El "Diari de Tarragona" destacava, ja a l'agost, que l'expectativa era enorme tant a la ciutat com als pobles veïns, on l'afició pels castells arribava al "deliri" segons recull un text de l'historiador i arxiver Jordi Piqué Padró publicat al número 55 de Fet a Tarragona .

Amb la participació de quatre colles —Vella i Nova de Tarragona, i Vella i Nova de Valls—, la competició va congregar unes sis mil persones, que van omplir la plaça de braus amb entusiasme. Entre els castells que es van aixecar es trobaven el tres de set, el quatre de set, el pilar de cinc, i un intent de quatre de vuit per part de la Colla Nova de Valls. Tot i alguns errors d'organització, com admetria la premsa posteriorment, el concurs va ser considerat un èxit.

El jurat, presidit per Pau Casals, va atorgar el primer premi a la Colla Vella de Valls, que va rebre 3.000 pessetes i la copa de la Generalitat de Catalunya. La Colla Nova de Valls va quedar en segon lloc, seguida per la Colla Vella de Tarragona i la Nova de Tarragona, que van rebre respectivament els premis en metàl·lic i les copes dels ajuntaments de Tarragona, Valls i el Vendrell.

Després del veredicte, els guanyadors van celebrar el triomf aixecant un quatre de set i un pilar de cinc davant l'Ajuntament de Tarragona, posant punt final a un concurs que va ser lloat com un «experiment exitós» per la premsa, tot i lamentar l'absència dels castellers del Vendrell, que no van participar.

L'impulsor d'aquesta primera edició va ser l'Ajuntament republicà de Tarragona, sota la batllia de Pere Lloret, qui també va promoure altres iniciatives culturals. Malgrat l'èxit d'aquesta primera edició i la continuïtat l'any 1933, el concurs no es va tornar a celebrar fins al 1952, consolidant-se posteriorment com una cita indispensable en el calendari casteller.

Aquest esdeveniment històric no només va suposar un homenatge al món casteller, sinó que també va ser una plataforma per retre tributs a figures com la de Pau Casals. Així començava una història que, avui dia, continua sent un orgull per Tarragona i per la cultura catalana.