El teixit adipós periprostàtic té un paper clau en l'agressivitat del càncer de pròstata

El càncer de pròstata és el de més incidència entre la població masculina d'Espanya (amb més de 30.000 casos nous diagnosticats cada any). És la segona causa de mort per càncer a la majoria dels països occidentals. Encara que se sol desenvolupar lentament i als seus estadis inicials afecta només la pròstata (causant un dany mínim), si s'estén a altres parts de l'organisme, com els ossos i els ganglis limfàtics, pot arribar a ser mortal. De fet, el nombre de casos greus és significatiu. Per això, és clau diagnosticar-lo precoçment, per encertar en l'elecció del tractament i evitar així que empitjori.

El Grup de Recerca DIBIOMEC (Biomarcadors de Malalties i Mecanismes Moleculars) de l'IISPV i compost per professionals del Servei d'Urologia de l'Hospital Joan XXIII de Tarragona, ja havia descobert prèviament que el teixit adipós (també anomenat greix) periprostàtic, que envolta els tumors de pròstata, afavoreix el creixement d'aquests proporcionant-los greixos per poder desenvolupar-se i proliferar. 

Recentment, aquests investigadors han fet una altra troballa que podria representar un nou punt d'inflexió en l'abordatge de la malaltia: han identificat que aquest teixit secreta vesícules el contingut de les quals provoca modificacions als gens de les cèl·lules del tumor. Això contribueix a que aquest proliferi i desencadeni un procés inflamatori, potenciant la seva agressivitat. Concretament, les molècules responsables d'aquest canvi genètic al tumor -segons es desprèn de l'estudi- són les conegudes com a microARN, ubicades dins d'aquestes vesícules secretades pel greix que l'envolta. Aquest descobriment ofereix noves estratègies per al desenvolupament de tractaments innovadors i personalitzats.

Microambient tumoral

El microambient tumoral és l'ambient cel·lular on conviu el tumor. Inclou els vasos sanguinis del voltant, el greix, les cèl·lules immunitàries, fibroblasts, altres cèl·lules, molècules de senyalització i la matriu extracel·lular. Aquest estudi subratlla, a més a més, la necessitat de considerar el microambient tumoral a l'hora de dissenyar noves estratègies terapèutiques ja que, en paraules de la Dra. Matilde Rodríguez Chacón, responsable del Grup DIBIOMEC, «el seu paper és clau: està potenciant l'agressivitat dels tumors, i no només en el càncer de pròstata, sinó en el cas d'altres càncers com el de mama o el d'estómac, de pàncrees... Ara s'ha vist que el greix que envolta els diferents tumors té un paper molt substancial i no s’hauria d’obviar».