Recerca
Un estudi amb participació de la URV detecta nou microplàstics de mitjana en cada musclo cultivat a Catalunya
La depuració dels bivalves durant 24 hores redueix la seva presència a la meitat, segons els investigadors
Unes mans sostenen un grapat de musclos collits i produïts al delta de l'Ebre.
Un estudi en el qual ha pres part investigadors del Centre de Tecnologia Ambiental Alimentària i Toxicològica (TecnATox) de la URV ha detectat una mitjana de nou microplàstics en cada musclo cultivat a Catalunya.
L'objectiu de la recerca, desplegada conjuntament amb investigadors de la Universitat de Florència (Itàlia) i la Universitat de Barcelona, era determinar determinat l'impacte del temps de depuració sobre els nivells de microplàstics en musclos, ostres arrissades i tellerines.
També han analitzat la mida, morfologia i composició química d'aquestes partícules artificials presents a l'interior dels espècimens. L'estudi ha estat finançar per l'Agencia Catalana de Seguretat Alimentaria (ACSA) del Departament de Salut.
«Vam escollir estudiar aquests animals perquè obtenen l'aliment a base de filtrar l'aigua; això fa que siguin propensos a contenir microplàstics, si és que n'hi ha al medi on viuen», ha explicar l'investigador del Departament de Ciències Mèdiques Bàsiques de la URV, explica Joaquim Rovira. Recorda que són organismes que es consumeixen sencers, fet que suposa que tots els microplàstics que acumulen siguin ingerits per les persones.
Es consideren microplàstics aquelles partícules amb una mida d'entre la mil·lèsima part d'un mil·límetre i mig centímetre, formades per polímers, generalment sintetitzats a partir de productes derivats del petroli. Són contaminants derivats de l'acció humana, presents a gairebé tots els ecosistemes del món i, per la seva mida i forma heterogènies, tenen la capacitat d'introduir-se a la cadena alimentària. Diversos estudis els han detectat en productes de consum humà i s'ha confirmat l'exposició oral a aquestes partícules a través de la dieta en humans.