María Toledo: «A Tarragona hi ha molt respecte i amor pel flamenc, sempre és un plaer actuar aquí»

Benvinguda a Tarragona. Aquesta és la segona vegada que visita la ciutat, oi?

«Gràcies. Sí. Vaig actuar al Palau de Congressos l’any 2019, amb la gira Corazonada, però mai havia estat aquí, al Teatre Tarragona. Aquest espai em sembla meravellós, em fa molta il·lusió cantar aquí».

Tenia ganes de retrobar-se amb el públic tarragoní, després de cinc anys?

«Moltíssimes. Tant de bo pogués cantar aquí cada any, tot i que també està bé que hagi passat temps, ja que així puc tornar amb un altre disc molt diferent del que havia fet abans, que era música flamenca però amb ritme de ranxera. Vicente, però, és el meu disc més especial, perquè està dedicat a l’amor de la meva vida, que és el meu fill».

Com sorgeix aquest disc?

«La veritat és que no el vaig crear amb la intenció de publicar-lo. Ni de fer-ne un disc, realment, i molt menys perquè soni a la ràdio, tant me fa. No sonem a la ràdio, i és fenomenal. La veritat és que em venia de gust fer-li un regal especial al meu fill pel seu primer aniversari. Inclou moments molt personals, com el seu primer plor. M’ho vaig pensar molt abans de treure’l, però finalment va quedar tan bonic que vaig decidir fer-lo públic».

Com ha mencionat abans, Vicente explora un so diferent. Com va ser el procés creatiu?

«Tenia clar que aquest disc havia de ser minimalista. Sempre utilitzo molts instruments als meus discos, però aquest volia mostrar una certa nuesa i que el so del piano tingués protagonisme. Com he mencionat abans, aquest també és el meu projecte més personal, i per això necessitava que cada tema el toqués un dels pianistes que m’ha marcat en la meva vida i que admiro».

Aquesta manera d’innovar és el que ha fet que molts la considerin una pionera del flamenc contemporani. Pesa aquest títol?

«Una mica. Sobretot la pressió per no defraudar a ningú. A més soc molt exigent amb mi mateixa i m’agrada donar-ho tot a l’escenari. De totes maneres he d’admetre que des que soc mare aquesta sensació m’ha abandonat una mica. Ara quan pujo a l’escenari, és com el meu moment de descans. Em concentro en el present, en l’’aquí i ara’, i em lliuro completament de qualsevol altra preocupació».

El seu concert, el dia 7 d’octubre, serà l’encarregat d’inaugurar la sisena edició del Sona Flamenc.

«És un autèntic plaer que hagin comptat amb mi per formar part d’un festival com Sona Flamenc. És meravellós que facin una setmana sencera de concerts de flamenc. Estar dins d’un festival consolidat és un al·licient per a mi, ja que no és una actuació aïllada, sinó que són diversos els artistes que portaran el seu talent a aquesta ciutat. És una prova que el flamenc continua viu i que es fan esforços culturals per mantenir-lo» A més, crec que aquesta programació és una gran oportunitat per arribar a un públic que potser no està familiaritzat amb el flamenc, però sí que té un gran interès per la cultura i una ment oberta. Aquesta és la màgia del festival i de tenir un teatre actiu i amb apostes culturals interessants».

Com percep l’acolliment del flamenc en ciutats com Tarragona, fora dels tradicionals escenaris andalusos?

«Tant aquí com a la resta de Catalunya hi ha molt respecte i amor pel flamenc. Existeix un públic molt gran de persones que en el seu moment van venir d’Andalusia, llavors hi ha moltíssimes penyes, i cases d’Andalusia. També hi ha moltes persones catalanes que sense tenir arrels andaluses estan enamorades de la seva música i cultura. Catalunya és una de les terres on es prodiga més el flamenc».