Mercadona i els menjadors socials lluiten junts contra el malbaratament alimentari a Tarragona

Cada any, cadascú de nosaltres malbarata, de mitjana, 35 quilos d’aliments, que engreixen més i més les escombraries. L’Agència de Residus de Catalunya xifra en 262.000 tones el malbaratament alimentari que llars, comerços i restauració generen anualment. A la Unió Europea, cada any es descarten 88 milions de tones d’aliments, amb un cost de 143 bilions d’euros. Aquesta quantitat equival al 20% de la producció alimentària total. I, si ampliem la mirada al conjunt del planeta, la FAO calcula que un terç dels aliments produïts anualment al món es llencen. 

Aquesta és una de les moltes contradiccions que té el nostre estil de vida, on hi ha gent que passa gana mentre d’altra llença menjar en bon estat. La situació és tan preocupant que fins i tot s’ha dedicat un Dia Mundial contra el Malbaratament Alimentari, que es va celebrar el passat diumenge. Ara bé, què podem fer per a revertir-ho?

Evitar el malbaratament a les llars és relativament senzill. La clau passa, en primer lloc, per fer una compra raonada i planificada, per evitar comprar productes en excés que no puguem consumir, i, en segon lloc, per revisar la nevera i controlar les dates de caducitat dels productes. Però, quan es tracta dels supermercats, a causa del volum i de les normatives de seguretat alimentària, la cosa es complica. Amb tot, s’han trobat fórmules que no només permeten reduir el malbaratament alimentari sinó que suposen un impacte positiu a la societat, especialment als col·lectius més vulnerables. La clau de tot la tenen els menjadors socials.

Alimentar 500 persones al dia

«Cada dia, entre el menjador social que tenim a Bonavista, que dona servei a gairebé tots els barris de Ponent, i els serveis d’acompanyament a la gent gran per a evitar la solitud no desitjada, donem menjar a unes 500 persones», explica la responsable de l’Associació Joventut i Vida, Raquel Quílez. «Si haguéssim de comprar tot el menjar que necessitem per assistir a famílies, persones sense sostre i gent gran, ja faria molts anys que hauríem hagut de tancar», constata Quílez. De fet, si aquest menjador social, igual com d’altres que hi ha a la ciutat i al conjunt del territori, pot tirar endavant la seva lloable tasca és gràcies a les donacions dels supermercats.

Campanyes com el Gran Recapte del Banc d’Aliments suposen un input per aconseguir productes no peribles i poder fer rebost, comenta la responsable, però no són suficients per a fer correctament la seva tasca. I és que, si no rebessin de manera regular entregues de producte fresc dels supermercats, seria impossible donar menjar a totes aquelles persones que s’apropen al menjador del carrer Vint-i-quatre de Bonavista.

Les dues cares de la moneda

Conscients de la necessitat d’obtenir producte fresc i, a la vegada, clarament conscienciats que els supermercats han de retirar diàriament molts productes en bon estat per motius diversos com proximitat a la data de caducitat, canvi d’imatge de l’envàs, trencament dels packs, etc.,

Joventut i Vida fa anys que va decidir passar a l’acció i donar resposta a dos problemes aparentment no relacionats, com són la pobresa i el malbaratament alimentari, però que a la pràctica són dues cares de la mateixa moneda.

L’associació treballa amb diversos establiments, a qui els recull aliments frescos com carn i embotit, fruita, verdura, peix fresc envasat, làctics, pa i brioixeria, principalment. A més, si hi ha productes d’alimentació de llarga durada, productes per a nadons o articles de neteja i higiene que s’han de retirar de les prestatgeries del supermercat, però que són aptes per al seu ús, també els recull per a poder-los entregar als usuaris del seu servei.

Pioners a l’Estat

Un dels establiments amb qui Joventut i Vida col·labora més estretament és Mercadona. De fet, la col·laboració entre l’associació i aquesta firma de supermercats es remunta 12 anys enrere. Els voluntaris de Joventut i Vida van presentar una proposta sobre com s’hauria d’articular aquesta col·laboració. El resultat de la prova pilot que es va fer en aquell moment va ser tan satisfactori per ambdues parts que Mercadona va decidir replicar el programa a tots els seus establiments d’Espanya i Portugal.

Els trets diferencials que van fer de la col·laboració entre Joventut i Vida i Mercadona un exemple que s’ha exportat a la resta d’establiments són la logística i la regularitat. Voluntaris de l’associació van tres dies a la setmana (dilluns, dimecres i divendres) als establiments que tenen assignats a recollir els aliments que prèviament els han preparat els treballadors de la botiga. Aquests, la nit anterior, fan un repàs de tots els productes frescos que, tot i estar en perfecte estat, s’han de retirar de la venda per a evitar que els client s’enduguin productes amb molt pocs dies de vida. Tots aquests productes es preparen en caixes, similars a les que s’utilitzen en les entregues de les compres online i l’endemà al matí a primera hora, voluntaris del menjador social recullen amb les furgonetes les caixes que els han preparat i els duen cap al menjador social per a cuinar-los, assegurant en tot moment que no es trenca la cadena del fred.

Les xifres que té actualment aquesta iniciativa parlen per si soles. Només en els sis primers mesos d’enguany, Mercadona va donar 12.600 tones d’aliments, cosa que equivaldria a 210.000 carretons de la compra, a les 785 entitats socials amb qui col·labora. A Catalunya, han estat 1.642 tones de productes a 180 organitzacions, que han ajudat a tancar el cercle.