Recerca
Menjar sa afavoreix la salut mental dels adolescents, segons un estudi
És una troballa del Grup de Recerca en Neurociència Clínica i Epidemiològica (NeuroÈpia) de l’IISPV
Menjar sa i evitar els productes ultraprocessats i amb un nivell calòric alt afavoreix la salut mental dels adolescents i potencia les seves habilitats neuropsicològiques, com ara la capacitat per relacionar-se de forma harmònica amb les altres persones o la gestió de les emocions.
És el resultat d’un estudi liderat des de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) juntament amb l’Institut de Salut Global de Barcelona, centre impulsat per la Fundació 'la Caixa', que posa de manifest la importància de l’alimentació en la salut i el benestar emocional.
Concretament, aquesta investigació, duta a terme pel Grup de Recerca Neurociència Clínica i Epidemiològica (NeuroÈpia) de l’IISPV, ha trobat que seguir una dieta saludable i evitar els menjars ultracalòrics i ultraprocessats afavoreix les següents capacitats relacionals i neuropsicològiques: les habilitats socials i personals per poder interactuar i comunicar-se de forma sana amb els altres i la gestió i identificació de les pròpies emocions.
Per poder dur a terme aquesta investigació, el Grup de Recerca NeuroÈpia ha estudiat els patrons alimentaris de més de 600 adolescents (la mitjana d’edat era dels 14 anys) de la demarcació de Barcelona. A més d’arribar a les conclusions prèvies, l’estudi també ha constatat que «una alimentació saludable, rica en avellanes, nous i ametlles, afavoreix l’autocontrol i permet, en el cas dels adolescents, mantenir a ratlla la impulsivitat», explica Nicolás Ayala, un dels investigadors del grup NeuroÈpia que ha fet possible aquesta recerca.
Per la seva banda, Jordi Júlvez, l’altre investigador de l’estudi, declara que «una dieta que no sigui sana fa que el nostre organisme no tingui els nutrients necessaris per al bon funcionament cognitiu. Els adolescents que mengen habitualment fruits secs (per exemple) estan abastint l’organisme d’àcids grassos, que juguen un paper essencial per aquest bon funcionament cognitiu».
Treballs científics com aquests són molt necessaris avui dia ja que la gestió de les emocions i la salut mental han esdevingut una qüestió de primer ordre sobretot per als adolescents i les seves famílies i cuidadors. Les dades dels darrers anys dibuixen un panorama esfereïdor: els suïcidis de menors de 15 anys van augmentar un 57% el 2021; una de cada quatre persones patirà un problema de salut mental al llarg de la seva vida i en el 75% dels casos aquest començarà a manifestar els primers símptomes abans dels 18 anys (OMS); i les depressions i diagnòstics d’ansietat han augmentat un 75% entre la població adolescent.
Si se segueixen duent a terme investigacions en aquesta línia i els resultats que se’n deriven es posen a la pràctica (a través de l’elaboració de pautes dietètiques amb l’objectiu que el mateix personal sanitari pugui recomanar-les als pacients adolescents) es podrien evitar i, per tant, prevenir l’aparició de tants casos de trastorns d’aquest tipus entre els i les joves.
L’investigador Nicolás Ayala assenyala, com a dada important amb relació aquest estudi, que «hem utilitzat la intel·ligència artificial com a eina innovadora per identificar patrons alimentaris entre els adolescents, fet que ens ha permès obtenir dades més rigoroses i precises».