Societat
El Projecte Rossinyol necessita 90 voluntaris a Tarragona per ser mentors d’infants vulnerables
El projecte és gratuït tant per als menors com per als voluntaris, i ofereix un espai segur per a aquests infants
Imatge d'una parella de mentoria del projecte de cursos anteriors durant les seves trobades.
Establir una relació de suport i aprenentatge. Aquets és l’objectiu del projecte Rossinyol, una iniciativa de l’Associació Quilòmetre 0 que facilita el contacte entre persones voluntàries que volen ser mentores i infants de diferents cultures i contextos socials. El projecte és gratuït tant per als menors com per als voluntaris, i ofereix un espai segur per a que aquests infants, a través de la relació amb els mentors, millorin en l’àmbit socioeducatiu, psicològic i personal.
La iniciativa es va impulsar a Tarragona per primer cop l’any 2014, seguint l’exemple de la Universitat de Girona, pionera del projecte. Des de llavors aquest s’ha ampliat a diferents poblacions de la demarcació, aconseguint presència a Tarragona, la Canonja, Reus, Vila-seca, Valls i Salou. El programa arrencarà de nou aquest novembre i necessita voluntaris per poder crear 90 parelles de mentoria. «És una experiència molt enriquidora per ambdues parts», explica l’Elena Gómez, coordinadora del projecte.
Aquest, afirma Gómez, «beneficia l’infant, les seves famílies i els centres escolars», però els mentors també desenvolupen «competències transversals com la responsabilitat, l’adaptabilitat, la creativitat i la comunicació». «Gràcies al projecte coneixen realitats diferents molt properes a ells. S’afavoreix la interacció, l’entesa i el respecte a la diversitat en el context social multicultural en què vivim», afegeix. A més, aquest voluntariat compta amb el reconeixement acadèmic de crèdits ECTS per als estudiants de la URV i la UOC.
El programa, explica la coordinadora, ofereix a aquests infants oportunitats que potser no tindrien en el seu dia a dia, com visitar espais culturals, naturals o de lleure. Les trobades, que són setmanals i acostumen a tenir una durada de dues hores, «permeten als infants conèixer millor el territori i millorar la seva autoestima i autoconeixement».
«Els voluntaris sempre tenen el suport de l’equip tècnic de l’associació. Tenim una relació molt propera amb els mentors, poden comptar amb nosaltres si es troben qualsevol dificultat i realitzem un seguiment per garantir que les activitats realitzades compleixen els objectius marcats», assegura Gómez.
Un programa flexible
«Crec que molts joves dubten a l’hora de col·laborar amb el programa perquè estan molt ocupats», explica la coordinadora. «Molts mentors treballen i estudien. Per això oferim molta flexibilitat i autonomia», aclareix. Les trobades, per tant, es poden realitzar tant durant la setmana com els caps de setmana, adaptant-se així a les necessitats de cada voluntari i donant-los llibertat a l’hora de programar les cites.
Els mentors necessitan tenornir entre 18 i 35 anys, parlar català i viure al Camp de Tarragona. També han d’assistir a una formació prèvia de 10 hores, que inclou aspectes psicològics, antiracistes i dinàmiques de joc per preparar-los adequadament per la seva tasca.
Un cop completada la formació, es realitzen entrevistes individuals tant als mentors com als infants per facilitar l’emaperallament i assegurar que els perfils encaixen. «Volem que existeixi afinitat entre els participants, llavors sempre intentem crear parelles amb personalitats complementàries», explica Gómez.
Una experiència enriquidora
«Abans de començar la mentoria em preocupava no encaixar amb l’infant, però vam connectar des del primer moment», explica la Kheira, que va ser voluntària el curs passat i enguany tornarà a repetir l’experiència. «Vam anar al cinema, a la platja, a fer un pícnic... però el que més ens agradava a ambdues era passejar i petar la xerrada, desconnectar juntes», recorda la jove.
A més, assegura que el voluntariat la va ajudar a «treballar el compromís, la comunicació i l’organització». «El que aconsellaria a altres voluntaris és trencar el gel a la primera trobada. L’ideal és reunir-se en un espai tranquil i fer preguntes l’un a l’altre, com quin dia és el seu aniversari, el seu color preferit, els seus hobbies... Gràcies a aquestes preguntes es poden donar molts temes de conversa», explica la mentora.