Fatou Nyang, l'activista que treballa per aturar la mutilació genital femenina a Gàmbia

Lluitar contra la seva família, amics. Contra la seva cultura, història i tradició. Això és el que fa Fatou Nyang des de fa més de quinze anys. Nyang va néixer a Tujereng, a la regió de Kombo South, una zona pobre de Gàmbia. 

Allí, el 76% de les dones i una de cada dues nenes pateix la mutilació genital femenina. «És una cosa que es porta practicant moltíssims anys a diversos països de l’Àfrica. Quan era nena i hi vaig passar, m’era indiferent. Perquè no tenia informació, no n’era conscient», expressa Nyang.

Fins que va començar a treballar a Wassu Kafo Gàmbia, una entitat que té l’objectiu de prevenir les pràctiques tradicionals nocives, així com el matrimoni infantil. «La meva mare no volia que anés, em va intentar frenar», comenta Nyang. Però res la va aturar i, un cop dins l’associació, va canviar la seva mentalitat. 

«Em vaig adonar que no estava bé. No volia que les dones del meu voltant haguessin de passar per això», diu l’activista. A partir d’aquell moment, l’any 2008, va començar a treballar per a aturar-ho i erradicar-ho. «Vaig començar a parlar amb amigues meves i els vaig demanar el seu suport. Al final, és un camí llarg i difícil i s’ha d’anar poc a poc», exposa Nyang.

Fa molts anys que parla amb els responsables de les pràctiques i explica tots els greuges que la mutilació genital femenina causa. «Començo sempre per dalt, pels avis de les famílies. No pots anar directament i dir-lis que ho aturin immediatament. Intento parlar amb respecte i anar-los convencent lentament», diu l’activista.

Tot i que encara queda molt camí per recórrer, Nyang està contenta per tota la gent que ja s’ha pogut sensibilitzar davant la pràctica. «Ara s’adonen que el que deia la Fatou era veritat. Sobretot pel que fa a les malalties, perquè hi havia molta ignorància», diu Nyang.

Formació als metges

Des de Wassu, impulsen formacions als centres sanitaris de Gàmbia per a millorar les actuacions vers les dones que han patit circumcisió genital femenina. «Ara ja saben el risc, coneixen el que pot passar. Anys enrere no es parlava d’això», assevera Nyang. L’activista ha estat a Tarragona aquesta setmana. 

«Al principi em costava parlar de la meva experiència, de com ho vaig patir. Però ara ja no tinc por», diu Nyang. Tot i això, reb molts insults al seu país i per xarxes. «Em volen silenciar i parar, però no ho aconseguiran», expressa. Nyang va oferir una xerrada als alumnes de l’Institut Vidal i Barraquer. 

«La resposta a les conferències és molt bona. Crec que molta gent i joves a Europa coneixen la circumcissió masculina, però no la femenina. I els xoca molt. No s’imaginen que una dona pugui passar per aquesta mena de dolor», exposa. La filla de Nyang ja l’ajuda en la lluita i les xerrades a Gàmbia i té clar l’objectiu. «Sé que ho acabarem i triomfarem, no en tinc cap dubte», conclou.