La història amagada darrera la rosassa de la Catedral de Tarragona

El patrimoni de Tarragona amaga històries i anècdotes desconegudes per a gran part de la ciutat. Tothom ha passat mil vegades pel carrer Major, però pocs s’hauran fixat en el fet que la magnífica rosassa de la Catedral està una mica torta. Una curiositat que el compte de X Efemèrides d’Arquitectura va exposar a la xarxa social i que va generar tota mena de reaccions.

«És cert que la rosassa està descentrada respecte a l’eix de la portalada. Es va fer així per un tema de perspectiva», explica Marta Serrano, doctora en Història que ha estudiat a fons el temple tarragoní. Una anàlisi que va desembocar en diverses conferències i publicacions. «Mai em va interessar especialment aquest fet, però demostra que la perspectiva ja interessava en l’època gòtica», admet Serrano. 

Com el carrer Major no és perpendicular a la façana, es va descentrar un pèl perquè l’eix de la rosassa i el de la portalada coincidissin. «A l’hora d’escollir com es col·loca, prima una visió més perfecta. La façana té interès per com es veu, és una mostra de romanitat. La mirada a Roma no es va perdre a l’Edat Mitjana», afegeix Serrano.

Erròniament, el compte de X explica que aquesta inclinació va provocar que els arquitectes no poguessin acabar el gablet triangular de dalt. «No és així. Com acostuma a passar, no es va acabar per un tema econòmic. Tarragona patia una greu crisi econòmica i social, amb molts problemes amb les collites. L’Arquebisbat demanava impostos per a recaptar fons, però els ciutadans no volien continuar pagant. Es va concloure que no era necessari acabar el temple», exposa Serrano. La rosassa va ser una gran novetat en el panorama artístic del moment pel seu estil i dimensions. «Sense l’absis no es pot fer missa, però un cop tens l’altar ja pots tirar endavant», diu Serrano.

També als laterals

Aquesta situació també la trobem a les rosasses laterals de la Catedral de Tarragona. «És probable que abans d’encastar l’estructura hi hagués columnes per a sostenir les voltes. I que això hi hagués afectat», comenta Serrano.

L’usuari de X també va comparar l’estructura del temple tarragoní amb la del Monestir de Sant Cugat del Vallès. Curiosament, el monestir va agafar com a referència la Catedral de Tarragona. A Sant Cugat, cap a principis del segle XIV, es va decidir acabar l’estructura del temple, que estava a mig fer. La rosassa que es va construir té moltes similituds amb la tarragonina, tot i que és més petita, que a la vegada estava inspirada en la catedral de Notre-Dame de París. L’estil gòtic va arribar a Catalunya i des de Tarragona es va escampar cap al nord.

Exemple a Sant Cugat

El curiós del cas, com explica el compte Efemèrides d’Arquitectura, és que també van optar per fer prevaldre la perspectiva i desplaçar lleugerament l’estructura. Però en lloc de descentrar la rosassa de l’eix, es va desplaçar directament la portalada. «No passa res, ens estimem les nostres catedrals i els nostres monestirs encara que siguin guerxos», conclou el compte d’X.