Jesús Vilamajó: «Volem deixar un pòsit en la ciutat, que la fotografia arribi a tothom»

Aquest any el Festival SCAN té com a tema central les urbs. Per què l’heu escollit?

«A l’SCAN busquem abordar temàtiques que ens ajudin a focalitzar els esforços creatius i de reflexió, perquè entenem que la fotografia no és només un mitjà estètic, sinó que també és un mitjà de comunicació. Enguany hem escollit les urbs per diferents motius. Primer, perquè és un tema que, a Tarragona, ens toca molt de prop, donat que, ja a l’Antiguitat, va ser una de les primeres ciutats de l’Imperi romà fora de Roma. Aquest ja és un punt de partida interessant, perquè volem que hi hagi connexions amb la ciutat. I, després, perquè encara que les urbs han estat molt treballades des dels inicis de la història de la fotografia, ara al segle XXI, amb les ciutats tan massificades, han aparegut noves problemàtiques relacionades amb qüestions com el medi ambient, els subministraments, la gentrificació, la migració… Per tant, és un tema que ens proporciona un espai de treball prou ampli per abordar-lo des de diferents punts de vista».

Poseu el focus en el talent emergent. Per què?

«Quan neix l’SCAN, l’any 2008, ja es fa pensant en la fotografia emergent. Aquest plantejament l’hem volgut mantenir per seguir donant veu a artistes joves o que estan en vies de consolidació».

A més de ser un aparador per a ells, els joves també ens mostren noves maneres d’entendre la fotografia.

«Hem de tenir en compte que, al llarg de la història, la fotografia ha passat per diferents processos, que sempre han estat relacionats amb el moment en el qual es viu. No és igual la fotografia de principis del segle vint que la d’entreguerres. No només per la tecnologia, sinó també per les problemàtiques socials. Després, també hem de pensar que, d’alguna manera, els fotògrafs aborden el seu treball en funció de la seva cultura visual. Avui dia aquesta és molt més àmplia, perquè els joves han tingut més possibilitats d’estudiar i d’impregnar-se de la cultura visual de tot el món, no només de la que tenen més a prop. Tot això fa que tinguin visions més enriquides, i aquest enriquiment cultural produeix noves mirades. Finalment, també som en un moment d’hibridació de disciplines: la fotografia pura, com l’entenem fins als anys 80, s’ha anat diluint, i ara pot anar associada a la pintura, l’escultura, les imatges en moviment…».

En una societat com la nostra, en què la fotografia està tan mediatitzada i és omnipresent, també feu valdre el treball dels professionals.

«Sí, però encara que l’SCAN té un vessant professional que és molt important, aquest és un festival finançat amb fons públics que vol deixar un pòsit en la ciutat. Els fotògrafs ens ofereixen les seves visions i volem que aquesta fotografia arribi a tothom. Des d’un punt de vista d’espectador, però també de manera activa, perquè la ciutadania pugui fer un aprenentatge i gaudir del fet fotogràfic. Ho fem, per exemple, amb les rutes SCAN, que són una activitat que té molt d’èxit. O amb els tallers als barris o amb col·lectius».

Aquest 2024 l’SCAN celebra l’onzena edició plenament consolidat, però quin espai ocupa en l’escena de festivals de fotografia a escala nacional i internacional?

«Em costa una mica de fer aquesta valoració, perquè no soc prou objectiu, però, per exemple, aquest cap de setmana hem fet una trobada professional amb artistes de tot Espanya i comissaris i directors d’altres festivals, i tots han marxat dient que és un dels millors festivals que es fan a Espanya. Penso que és cert. Primer, perquè tenim una llarga trajectòria, és el festival més antic de Catalunya. I, després, perquè està plenament reconegut, tant en l’àmbit espanyol com internacional. Enguany, a l’SCAN Latent, hem tingut artistes de nou països diferents… I no hi ha cap altre festival que tracti els joves fotògrafs amb la projecció i les facilitats que els oferim aquí. Sense tenir ni de bon tros els pressupostos d’altres certàmens, l’SCAN té gran un reconeixement entre el sector artístic professional.