Prop de 500 aspirants acudeixen al Job Dating Pirineus-Costa Daurada

Nervis en l’aire i currículums en mà, aquest és l’ambient que es respirava ahir al matí a l’Espai Tabacalera, escenari de la tercera edició del Job Dating Pirineus - Costa Daurada, una iniciativa del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC) en col·laboració amb l’Ajuntament de Tarragona que té com a finalitat posar en contacte diverses empreses del sector hostaler, turístic i de restauració dels Pirineus amb persones interessades a treballar en la zona durant la temporada d’hivern. Van ser gairebé 500 els candidats que, com si d’una primera cita es tractés, esperaven, neguitosos, el seu torn per ‘seduir’ a una de les 16 empreses assistents i iniciar amb elles una sana i llarga relació laboral.

D’aquesta manera, des de les 10 i fins a les 14 hores, l’espai es va omplir de persones que, amb l’objectiu d’aconseguir una de les 120 places ofertes, s’afegien a la llarga cua que ocupava les escales de l’edifici. «Estic una mica nerviosa, ja que és la meva primera entrevista, però crec que sortirà bé», assegurava la Maria Victoria, que enguany ha iniciat els seus estudis universitaris i busca feina per poder-los finançar. «Vaig triar fer les classes en línia per poder compaginar-les amb el treball, i crec que aquesta és una molt bona oportunitat», explicava la jove, que es va desplaçar des de Lleida per acudir a la jornada. «Fins ara la meva experiència s’ha limitat a treballar en restaurants, però m’agradaria provar alguna cosa nova i fer de recepcionista a un hotel, per exemple», afirmava. 

Mentre ella arribava, el Jordi Carmona marxava amb un somriure d’orella a orella. «Crec que ha anat súperbé, tinc una bona sensació», assegurava. «Fa set anys que treballo com a cambrer. Durant l’estiu no falta la feina, però quan arriba l’hivern toca ‘pujar cap dalt’», explicava el deltebrenc.

Un procés complicat

Navegar el mercat laboral no és una fita senzilla, i sovint pot resultar frustrant per persones com el Paco González, que tot i el seu bagatge laboral, afirmava trobar-se «estancat». «Vaig anar l’any passat, però no va haver-hi sort, espero que enguany sigui diferent. M’aniria molt bé trobar alguna cosa, ja que gairebé no he treballat aquests últims anys i no ha estat per falta de voluntat», lamentava. «És encara més complicat trobar feina quan arribes a una certa edat. Tinc 60 anys i conec a moltes altres persones que es troben en la mateixa situació. Et presentes a mil llocs, et diuen que et trucaran, però aquesta trucada mai arriba», explicava González. «Ara fa anys que no em dedico a l’hostaleria, ja que m’he dedicat sobretot a la construcció i la jardineria, però vaig treballar en una pizzeria sis anys quan era jove, així que espero que això m’ajudi a aconseguir feina com a pizzer», apuntava. 

Un canvi d’aires

Altres candidats, en canvi, veuen l’esdeveniment com l’oportunitat perfecta per fer un «canvi d’aires». «Gràcies a aquesta iniciativa he pogut trobar diverses ofertes laborals a la muntanya, que és un ambient totalment diferent del d’aquí a la ciutat», explicava l’Eva Ruiz, acostumada a treballar en el sector de l’hostaleria a la Costa Daurada durant la temporada estival. «Els estius són molt intensos aquí, i necessito aclarir la ment una miqueta. Per això crec que un hivern treballant als Pirineus podria ser molt beneficiós per mi», assegurava Ruiz.