Un programa d'acompanyament trenca tabús sobre la mort i ofereix suport a gairebé 4.000 pacients a Tarragona

La mort és una part inherent de la vida, però també és un dels tabús més indeleble de la societat. No obstant això, per a les persones que s’enfronten a malalties avançades i els seus éssers estimats, el final de la vida és una realitat ineludible i complicada de gestionar. És per això que l’any 2008 neix el Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades de la Fundació La Caixa. El seu objectiu és oferir acompanyament psicosocial durant el final de la vida i l’etapa de dol. La iniciativa va arribar a Tarragona el 2015, i des de llavors ha atès a 3.960 pacients i 6.128 familiars, oferint una atenció integral basada en el suport emocional, social i espiritual.

Actualment, el programa, avalat per l’Organització Mundial de la Salut, disposa de 65 equips d’atenció formats per psicòlegs, treballadors socials, infermers, metges, agents pastorals i voluntaris, que fan la seva feina tant en l’àmbit hospitalari com en el domiciliari. A més, des de 2020 també tenen presència en residències de gent gran. «Des de l’obra social La Caixa el que es detecta és que dins de la xarxa del sistema sanitari hi ha professionals molt ben preparats per afrontar tot el que és la dimensió física de la malaltia, però, en canvi, tota la part psicoemocional del pacient i el seu entorn quedava força descoberta», explica la Immaculada Lillo, coordinadora i psicòloga de l’EAPS Fundació Vilanu, que actualment desenvolupa la seva tasca a l’Hospital d’Atenció Intermèdia Francolí. 

«El diagnòstic d’una malaltia avançada porta un gran impacte emocional, tant per al pacient com per a la família. Per això per a nosaltres és important arribar a tots els membres del sistema. El pacient és la persona que ho viu més directament, però en la majoria dels casos la família està totalment implicada», apunta Lillo. El programa, explica, arrenca amb una valoració del pacient i continua amb una entrevista d’acollida a la família. «Cada persona i cada sistema familiar és únic, per això el nostre objectiu és detectar les fonts de patiment evitables i aquelles que generen situacions de conflicte», explica la psicòloga. «També ajudem al pacient amb l’adaptació a les limitacions que genera la malaltia i a identificar quines són les seves pors i dificultats respecte a aquesta», afegeix.

Trencar tabús

«La societat viu d’esquena a la mort. Fugim de tot el que és la mort i el patiment, i evitem tant parlar com pensar en aquesta finitud, en el fet que tot això s’acabarà», lamenta Lillo. «Hi ha famílies que els hi costa molt ubicar-se dins d’aquesta etapa final», explica. Per aquest motiu, a més de les sessions de teràpia individuals, el programa també disposa de grups de suport i dol per als cuidadors. Una altra eina que de vegades ajuda els pacients a navegar aquesta etapa, explica Lillo, és l’espiritualitat. «És una dimensió que ens connecta molt amb el nostre món interior i a alguns pacients els ajuda a donar-li sentit a la vida i afrontar aquest procés».

Un espai segur

«Al meu germà li costava molt parlar de les seves emocions, fins i tot amb nosaltres. No volia acceptar que anava a morir, i molt menys verbalitzar-ho, i això ens preocupava», explica la Loli, que va perdre el seu germà el passat mes de juny a causa d’una malaltia oncològica. «De vegades, parlar amb algú aliè al teu entorn pot resultar més fàcil, i a nosaltres, saber que tenia algú amb qui poder desfogar-se ens va donar pau i tranquil·litat», afirma. «Comptar amb aquest acompanyament ens ha ajudat molt. Et permet aprendre sobre el procés del dol i com afrontar-lo, i et dona eines per entendre què és el que estàs sentint i l’oportunitat d’expressar-ho sense ser jutjat», assegura. «A molts els costa acceptar ajuda. Jo mateixa pensava que no la necessitaria i aquí estic. Crec que pensen que parlant del tema es sentiran pitjor, però he pogut confirmar que és tot el contrari», conclou.