Josep Pallarès: «L’Àrea Metropolitana és més mediàtica, però la Regió del Coneixement és viva»

Com s’afronta el nou curs amb rècord d’alumnat? És un objectiu sumar cada cop més estudiants?

«S’afronta com qualsevol altre. Amb les ganes de fer les coses de la millor forma possible i retornar la confiança dels alumnes dipositada en la universitat. El rècord no és buscat, però ho veig com una contrabalança. Per una part, suposa més treball amb els mateixos recursos. I per l’altra és una resposta a la necessitat de formació del territori».

Abans de l’estiu que ve la URV sumarà 68 nous professors. Per què s’ha desencallat ara la contractació?

«Ve derivada de la LOSU. La primera llei universitària que disposa d’un acompanyament econòmic per a aplicar-la. La normativa fixa unes restriccions a nivell de docència, tant pels professors lectors com pels associats. Tot això finalment s’ha transformat en un programa d’inversions de 800 milions d’euros a tota Espanya, uns 3.500 nous professors. A la URV, ens corresponen 68 nous docents. 

A part, hem impulsat un Pla de xoc de tres anys, fins el 2025, que ens ha de permetre contractar 25 professors cada any. I estem a l’espera de les incorporacions derivades del programa de finançament de la Generalitat».

Això podrà revertir la precarietat de part del professorat?

«Ens permetrà millorar molt la situació, però no solventar tots els problemes. És un increment molt important, impensable fa uns anys. Hem de pensar que arrosseguem problemes des del 2008, quan es calculava que necessitàvem 400 nous professors. 

Tots aquests programes ens han de permetre captar més talent. I també avançar el relleu generacional, ja que sempre hi ha un decalatge d’un o dos anys entre que un professor es jubila i un altre s’incorpora al seu lloc a temps complet. Amb tot, estem parlant d’una xifra propera als 200 nous docents que ha d’alleujar molt la pressió que hi ha actualment a la universitat».

Quin és el paper de la URV en la descarbonització de les indústries a Tarragona? La legislació hauria de canviar per no perjudicar el procés?

«Hem de posar el coneixement al servei de les empreses per arribar a aquesta fita. Sempre ha estat la nostra aposta. Volem que els motors econòmics de la nostra regió siguin sostenibles. Amb els agents territorials del coneixement, s’ha d’esbrinar quines tecnologies actualment són prou madures com per fer un escalat industrial. 

A dia d’avui, no se sap quina serà la tecnologia guanyadora. Però això és un problema mundial i per aconseguir-ho necessitem les infraestructures, com el nou centre de descarbonització. Això no és política, no coneix de colors».

Però les inversions sí que han de venir de la política. Com es troba el projecte de les 4 plantes pilot?

«Sí, com amb les quatre noves plantes. L’aproximació actual és que la banda de construcció sigui amb diner públic i que l’ús i explotació sigui privat. El projecte està damunt la taula».

Un altre dels motors econòmics del territori és el sector Serveis. La formació que s’ofereix correspon amb les demandes de les empreses?

«En cada àmbit ens ho anem plantejant de forma contínua. Ara estem fent tres graus duals, alumnes que treballen en una empresa i es formen alhora. Això fa cinc anys no existia. I pot donar una formació més a mida sobre la col·laboració publicoprivada. Quan pensem en noves titulacions sempre ens preguntem si hi ha demanda d’alumnes, demanda laboral i si tenim les capacitats per fer-ho».

Fa molt que no es parla de la Regió del Coneixement. És compatible amb l’Àrea Metropolitana?

«El projecte de la Regió del Coneixement el mantinc viu i és totalment compatible amb l’Àrea Metropolitana. Els projectes van evolucionant i hi ha uns més mediàtics que altres. La idea de fons és la mateixa: que no ens digui ningú, des d’un altre lloc, quina estratègia hem de tirar endavant. Som prou grans per decidir quins projectes volem impulsar al territori.

És molt frustrant quan tu planteges un projecte a nivell territorial i des d’una oficina, més lluny o més a prop, et diuen que no. Aquesta idea cada sector, també el privat, se l’ha de fer seva, més enllà de lideratges. Ens hem de donar suport per empènyer conjuntament».

Les obres a la Facultat d’Educació i Psicologia ja han arrencat. Com valora el trasllat de l’alumnat a altres espais?

«Jo diria que està anant molt bé. Estem movent 1.880 alumnes. La majoria s’han reubicat al Campus Sescelades. A les facultats de Química i Tecnologia estan més apretats que altres anys, però són bons veïns. Ha sigut una gran feina perquè és un tetris de dimensions immenses».

Diversos alumnes traslladats al Seminari es queixen de la falta de serveis i la manca d’espai a les aules.

«Són uns 200 alumnes el que hi han anat. Si haguéssim tingut més espai al Campus, no haguessin anat allí. Tot i això, les instal·lacions del recinte són noves. Sempre hi pot haver problemes logístics. Són elements ordinaris, que no vol dir que no tinguin la seva importància. Sempre que s’ha detectat qualsevol problemàtica el que s’ha fet és parlar amb els responsables del Seminari per a trobar solucions».

Un projecte pendent és la nova Facultat de Salut i Medicina. Confia impulsar-ho amb la nova consellera d’Universitats, Núria Montserrat?

«El que hem fet, conjuntament amb l’Ajuntament de Reus, és posar el projecte damunt de la taula i que estigui a l’agenda política. Estem parlant d’un projecte d’uns 80 milions d’euros. La nova consellera va ser receptiva. 

Tot i que aquí també entra la conselleria de Salut, perquè estem parlant d’un hub on hi ha una part de recerca. La primera etapa és poder aconseguir un projecte bàsic. Tenir-ho ben definit i preparat per, quan hi hagi l’oportunitat d’accedir als recursos suficients, llançar-nos a la primera».