Tarragona diu adéu al seu últim videoclub després de 35 anys d'història

Si bé la nostàlgia és un sentiment poderós, malauradament no és prou fort per sostenir un negoci. I és que després de gairebé 35 anys, el Videoclub Imperial abaixarà la persiana per últim cop aquest desembre, i Tarragona perdrà el seu últim local dedicat al lloguer de pel·lícules. Un final trist, però anunciat. «Fa molts anys que el model de negoci és mort», lamenta María Pilar Cerón, propietària de l’establiment. 

Aquest, ubicat al carrer de Pere Martell, va obrir les portes l’any 1990, resistint durant anys l’evolució cap a les plataformes digitals i la desaparició progressiva del format físic que finalment ha deixat els videoclubs sense marge de supervivència. 

«Fa temps que el negoci va deixar de ser viable, però vaig decidir esperar a jubilar-me per fer el pas», assegura Cerón. «Abans arribaven els caps de setmana i veies cues davant la porta, havíem de tenir a quatre persones despatxant. Ara no es veu ni una ànima. Al final ja pensava ‘Què hi faig aquí? Ja no puc fer res més», reflexiona la propietària.

Les plataformes d'streaming van suposar un cop molt fort pel negoci, i la pandèmia el va acabar de «rematar», però la propietària assegura que el declivi del videoclub va iniciar amb l’auge de la pirateria. «Tarragona és una de les ciutats on més pirateria hi ha hagut, i això ho vam notar molt», lamenta. «Abans amb el VHS era més complicat, però cada cop és més senzill fer i distribuir còpies il·legals. També consumir-les. La mentalitat de la societat va quedar molt clara. Per què pagar si pots veure el mateix de forma gratuïta?», relata.

Amb el tancament, el Videoclub Imperial també deixarà orfes els col·leccionistes, que durant aquest temps de liquidació acudeixen al local buscant títols específics, VHS antics i DVD descatalogats. «Hi ha gent que ve des de Barcelona i s’emporta capses senceres», explica Cerón. «Són poques, però encara queden persones fidels al format físic. Avui tens la pel·lícula a la plataforma, però demà potser ja no. Quan t’agrada molt una pel·lícula la vols tenir a casa, vols que sigui teva», explica.

Un format en perill d’extinció

«Estic segura que en poc temps es deixaran de produir DVD i Blu-Ray. És inevitable», afirma Cerón. Amb la mort del format, assegura, ha arribat també la mort de «la il·lusió». «La gent esperava ansiosa que una pel·lícula sortís en VHS o DVD. Es creaven llistes d’espera per llogar Titànic, o la nova de Disney o Harry Potter», recorda la propietària. 

Una espurna que, afirma, s’ha esvaït per culpa de la immediatesa de les plataformes, que ofereixen tot el catàleg de forma instantània. Tot i la seva comoditat i popularitat creixent, Cerón es resisteix a fer-les servir, mantenint-se ferma als seus orígens. «No he tingut mai la necessitat. Tinc pel·lícules per regalar i vendre», bromeja la propietària.

Tot i la imminent desaparició del format, Cerón no descarta que, com ha estat el cas dels vinils o les càmeres analògiques, la constant evolució cíclica de la moda resultés en el retorn dels DVD, Blu-ray o fins i tot els VHS. «No m’estranyaria gens. Ara la gent va boja buscant vinils quan fa uns anys era impensable, i un munt de persones utilitzen les càmeres analògiques tenint un mòbil a la butxaca que fa millors fotos», comenta. «La veritat és que em faria molt de mal», admet la propietària. «Seria inevitable pensar ‘Quan m’hi dedicava no l’interessava a ningú i ara sí?’», confessa.

Un final agredolç

«Em fa molta llàstima haver de tancar. És cert que el dol ja fa anys que el vaig passar, i evidentment em fa il·lusió jubilar-me, viatjar i tenir temps que dedicar-me a mi mateixa, però no puc evitar que la situació m’afligeixi», explica Cerón. 

«És curiós, perquè moltes persones em diuen ‘Quina llàstima que tanqui l’últim videoclub!’, però ningú ha fet cap esforç per mantenir-lo», etziba la propietària. «Aquest local és molt més que un negoci, és un espai de cultura i un punt que gairebé es podria considerar històric», conclou.