Garreta s’acomiada de la presidència del Port amb la «satisfacció» d’haver posat el focus en la descarbonització

Saül Garreta es va acomiadar ahir de la presidència del Port de Tarragona destacant el procés de descarbonització impulsat durant els seus dos anys de mandat. «Estic content d’haver posat el focus en la desfossilització de l’economia», assenyalava l’encara màxim dirigent de l’Autoritat Portuària, abans del seu cessament, que podria arribar aquest mateix dimarts. Més d’un centenar de persones es van apropar al Teatret del Serrallo per escoltar el darrer discurs de Garreta.

Entre altres, hi eren presents la vicepresidenta del Parlament de Catalunya, Raquel Sans o el tercer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Tarragona, Nacho García, o l’exalcalde Pau Ricomà; així com representants del teixit econòmic i social de la ciutat, i de la comunitat portuària. El president del Port va destacar el gir que ha fet el Port per ser líder en sostenibilitat a la Mediterrània.

«Tot i que va en contra dels plans d’empresa, les inversions, o la lògica, el planeta ens ho demana. Ens enfrontem a un repte enorme», apuntava Garreta, qui recordava que la Unió Europea exigeix reduir un 55% les emissions de cara al 2030. 

En aquest sentit, remarcava la importància de la col·laboració publicoprivada i la necessitat que empreses i adminstracions siguin «generosos» i treballin «colze a colze». Aquesta aposta per la sostenibilitat, però, es veu entelada per l’aposta que s’ha fet aquests anys de mandat per l’arribada de creuers, que està previst que vagi en augment. Aquesta situació ha generat reticències entre la població.

També va remarcar l’aposta per la recuperació mediambiental i de la biodiversitat amb l’inici de les obres de restauració dels Prats d’Albinyana de Vila-seca, una zona inclosa dins de la Xarxa Natura 2000, i un conjunt d’actuacions als Horts de Vinet, a la desembocadura del Gaià i del Francolí. A més, destacava que s’ha començat a construir el futur Parc del Port, un bosc urbà a l’entorn de l’edifici institucional que embellirà la façana marítima de la ciutat.

Deures pendents

Garreta deixa la presidència del Port amb una espina clavada: l’impuls definitiu de la Vall de l’Hidrogen. «Estem davant d’una gran oportunitat, però també d’un gran risc. Una de les darreres coses que he fet és intentar que el projecte no caigués», apuntava l’encara màxim dirigent de l’APT, qui assegurava que «no és una crítica a ningú, tothom s’ha esforçat, però no ha estat suficient». En aquest sentit, recordava que, «quan la Vall de l’Hidrogen no tenia seu i eren dues persones, els vam posar oficines perquè teníem clar que havíem de jugar aquesta partida».

«Algú ha de començar», deia el president del Port, qui lamentava que moltes de les decisions es prenen «a 8.000 quilòmetres d’aquí i això només se soluciona fent lobby i anant tots a una». Garreta s’ha ofert a ajudar el pròxim president, el subdelegat del Govern central, Santi Castellà, en aquest procés perquè Tarragona sigui «punta de llança» en aquesta «transformació energètica» que està afrontant tota Europa.

D’altra banda, en referència a l’impost a les empreses energètiques, opinava que «segurament s’ha de fer, però no com s’ha fet». «La fiscalitat ha de ser justa i adequada, però no ofeguem ningú provocant que no facin les inversions necessàries per aconseguir aquesta transformació». En aquest sentit, assenyala que les empreses privades «han de tirar del carro», mentre que les públiques han de «garantir l’interès públic.

Inversions futures

Garreta va destacar que, el 2022 i el 2023, han estat els primers dos anys en els quals el Port ha superat els 60 milions d’ingressos, assolint una solidesa econòmica que permet encarar un programa d’inversions públiques de 412 milions d’euros entre 2024 i 2025, amb grans projectes estratègics com la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL), el Contradic de Ponent, la fase 2 del Moll de Balears i els OPS de Molls de Balears, l’electrificació del Moll d’Aragó i les instal·lacions d’estacions fotovoltaiques.

El president destacava l’acabament dels accessos a la ZAL amb una inversió de 13 milions d’euros i la fase final de la PortTarragona Terminal Guadalajara-Marchamalo, que s’acabarà a mitjan 2025. També detallava que les inversions privades sumen 67,5 milions d’euros. Entre altres, feia menció de la possible inversió d’una marca xinesa de vehicles elèctrics, amb la instal·lació d’un centre de producció a la ZAL, o la possibilitat que l’empresa d’Egipte Ocean Express Shipping operi des de Tarragona. 

Tots aquests projectes han d’implicar un «salt qualitatiu» al Port, perquè «passi d’estar entre els primers de segona divisió, a estar en primera». Garreta va acabar el seu discurs de comiat agraint la tasca de tot el seu equip aquests dos anys i afirmant que ha de ser una peça fonamental a la futura Àrea Metropolitana de Tarragona, convertint-se en un agent facilitador.