Enric Aguilar, director de l'IU-RESCAT de la URV: «Fenòmens com la DANA els podem viure cada any»

Els efectes del temporal de la DANA al país fa dies que centren l’atenció de tothom d’una forma extraordinària. Un fenomen meteorològic que feia molt de temps que no es veia i que va paralitzar Tarragona el passat dilluns. Un fet atípic, però que pot convertir-se en una pràctica quotidiana al nostre territori. 

«Aquesta mena de precipitacions són típiques del Mediterrani. Venen provocades per un gran contrast entre la temperatura atmosfèrica i la temperatura del mar», explica Enric Aguilar, doctor en Geografia i director de l’Institut Universitari de Recerca en Sostenibilitat, Canvi Climàtic i Transició Energètica de l’URV.

El canvi climàtic provoca un augment de la temperatura del mar, que dona més energia a aquests fenòmens meteorològics. «El que no és natural que el Mediterrani sigui tan calent. Estem en un territori amb un risc associat. Fenòmens com la DANA els podem viure cada any, són els nostres ‘petits huracans’», apunta Aguilar. 

La intensitat d’aquestes ‘danes’ dependrà de l’orografia del territori, de les pressions i de la circulació ciclònica, però «els elements perquè es produeixi els tenim». «És el nostre clima. Períodes llargs de sequera i moments de precipitació intensa», diu Aguilar.

Davant aquest escenari, la qüestió a resoldre és la gestió de l’aigua i què es pot fer per evitar inundacions en certs barris de Tarragona, com La Móra-Tamarit o l’Arrabassada. «Primer, cal tenir en compte que La Móra en gran part està construïda sobre un barranc. I l’Arrabassada entre dos cursos d’aigua discontinus. És lògic que passés el que va passar dilluns», indica Aguilar. Segons el doctor, aquests cursos d’aigua fan la seva funció quan plou i, com més asfaltat estigui el camí, pitjor.

Quina és la solució?

«Tornar als carrers de terra és inviable. La solució implica renaturalitzar i netejar aquests entorns. Aquests dies ja es veu la brutícia que ha arrossegat el Francolí. Som molt bruts com a civilització i el territori està molt trinxat», expressa Aguilar. Com menys obstacles tingui la llera del riu, millor gestió se’n podrà fer. 

«És una qüestió d’enginyeria, de veure on es pot construir. Els deures pendents són els mateixos que el 1994, després dels aiguats. I la situació ha anat a pitjor. Si cada cop fem més camps de golf, per exemple, l’absorció no és la mateixa...», exposa Aguilar.

Una altra de les solucions per a mitigar els efectes d’aquests fenòmens és la prevenció. Els confinaments i les alertes poden ser més recurrents. «Es va alertar de les precipitacions de dilluns i això ens ajuda a preparar-nos. És positiu. Si tenim el cotxe fora, el posem en zones més altes i no prenem riscos», diu Aguilar. Ara bé, el desplegament venia condicionat pel que ha ocorregut l’última setmana a València. «La Generalitat i l’Ajuntament han actuat amb força i encert. I ho han pogut fer sense contestació perquè veníem d’una situació molt greu», afegeix Aguilar.

Pròximes alarmes

El repte serà el pròxim cop que s’hagi d’activar una alarma semblant. «Els serveis meteorològics treballen amb més d’una cinquantena de prediccions. El següent dia que la majoria d’aquestes prediccions alertin d’un episodi fort, veurem què passa», planteja Aguilar. De moment, s’està optant per un principi de prudència. 

«Des d’un punt de vista de seguretat està clar el que s’ha de fer. Però des d’un punt de vista econòmic i social no és tan fàcil», diu el doctor. Un exemple va ser dissabte o diumenge, quan es van suspendre activitats i esdeveniments esportius a la ciutat, tot i que les precipitacions van ser ‘normals’. «El difícil serà la pròxima perquè potser la contestació no serà la mateixa», conclou Aguilar.