Ayman Belhadj, voluntari tarragoní a València: «Vam ajudar a gent a la que encara no havia arribat ningú»

Ayman Belhadj, veí de Tarragona, ha viatjat en diverses ocasions a València per ajudar, en primera línia, als veïns afectats pels efectes d’una DANA que, ara fa una setmana, va acabar amb la vida de, almenys, 219 persones i va arrasar i inundar diversos municipis. Així doncs, Belhadj explica al Diari Més amb què es va trobar quan va arribar, quines tasques va dur a terme per ajudar o quina és la situació real que viuen uns veïns que han perdut pràcticament tot.

Com va sorgir la idea d’anar a ajudar València?

«Va ser el meu germà qui m’ho va proposar. Com el divendres era festiu i molts musulmans anem a la mesquita de Bonavista a resar, vam difondre que anàvem a fer el viatge a València i que aquell que volgués aportar material podia fer-ho. I ens vam trobar amb que moltíssima gent ens volia ajudar, fins i tot ens oferien vehicles per transportar el material, així que vam sortir bastant carregats».

Com va ser el moment d’arribar als pobles i veure el que hi havia?

«Molt dur. Vam arribar divendres a la nit i ens vam posar a buscar gent per ajudar-los. Això sí, la policia ens va comentar que havíem d’anar amb molt de compte perquè s’estaven produint bastants saquejos. De fet, els mateixos veïns no obrien les portes de les seves cases per la por que els hi feia que els entressin a robar. Nosaltres volíem repartir el material en primera persona i apropar-nos a aquells llocs als quals no havia arribat pràcticament ningú».

On vau passar la nit?

«Anàvem a dormir al cotxe, però un amic ens va deixar dormir a casa seva. Així doncs, dissabte, a les 7 del matí, ens van desplaçar fins el poble de Catarroja, perquè ens van informar que hi havia un punt de comandament allà, però, quan vam arribar, ens vam trobar que no hi havia cap tipus d’organització, així que, d’alguna manera, vam agafar les regnes. Pràcticament era el primer dia que sortien de casa, així que estaven més pendents de trobar-se amb els seus familiars i amb els seus amics que de començar a organitzar les tasques de neteja de les seves cases o dels carrers. A la tarda, va arribar Protecció Civil i els vam cedir el punt de comandament, però veient la necessitat que hi havia, vam decidir que havíem de tornar l’endemà. Així doncs, vam arribar el mateix dissabte cap a les vuit de la tarda a Tarragona, vam fer compres per tornar a omplir la furgoneta i vam sortir direcció a València a les tres de la matinada».

Una vegada ja sabíeu amb el que us trobaríeu, us va donar temps per organitzar què volíeu fer?

«Sí. El mateix amic que em va deixar dormir a casa seva a València, va contactar amb la regidora d'Algemesí i va aconseguir que, amb el nostre número de matrícula, poguéssim accedir al municipi i, a més, ens van habilitar un punt de comandament que, casualment, va ser la mesquita. A més, com portàvem molt material, vam parlar amb uns veïns, que ens van obrir les portes dels seus locals perquè poguéssim descarregar tot allà. Així doncs, vam començar a repartir material a la gent més vulnerable i ens vam adonar que, a les zones més allunyades no havia arribat ningú, ni l’Estat ni els voluntaris. Ens vam trobar amb un senyor de 90 anys que no tenia fills i amb una senyora de 80 que tenia una pròtesi i que no es podia ni moure i que, dies després de la tragèdia, encara no havien estat atesos, així que vam haver d’anar fent viatges, del local que ens havien facilitat fins les seves cases, per portar tot allò que necessitaven. D’altra banda, a les persones que vèiem que no eren tan vulnerables, els dirigíem cap al punt de comandament que havia organitzat l’Ajuntament».

Quina era la situació que et trobes allà? 

«Un desastre. La primera nit que vam arribar a Massanassa, el fang ens arribava fins els genolls. Els baixos estaven tots destrossats, les famílies tardaran un temps per recuperar la normalitat. Hem passat per punts en els que ens han dit: 'Aquí ha mort gent’, 'aquí han trobat una senyora que es va quedar atrapada pel fang' i va morir. És una cosa que cal veure en primera persona, no es pot descriure. De manera subjectiva penses en el que costarà tornar a la normalitat».

El que es veu a través de la televisió potser és una mínima part en comparació amb la situació que, en realitat, hi ha.

«Exacte. Són persones que, mentre li ajudes, escoltes com la seva veu vibra, veus com ploren i com de malament ho estan passant. La situació és molt dolenta. Els militars estan fent un gran feina, però clar, no són els suficients. Els policies ajuden a regular el trànsit, però es necessita més gent. Els que treballen moltíssim són els Bombers i Protecció Civil, que estan fent una feina enorme, la veritat».

Aquests dies el país sencer s’ha bolcat amb València, on han anat milers de voluntaris. Com és viure-ho en primera persona?

«És una passada la solidaritat que hi ha, però és necessari que continuï anant gent. També et dic que arribarà un punt en el qual hi haurà una sobresaturació de material que, en aquests moments, ja no és necessari. Això no serà d’una setmana o de dos, portarà mesos, així que s’hauria de gestionar. Es necessita gent, sí, però gent amb material, amb màquines per treure aigua ifang, però també per treure els mobles i els cotxes que ocupen els carrers».

Què és el que més t’ha impactat? 

«Entre moltes altres coses, sens dubte, l’olor. Aquest dimecres hem fet un altre viatge i hi havia zones en les quals, directament, olorava a mort. Tant dissabte com diumenge de la setmana passada encara es podia respirar, però aquest dimecres feia molt mala olor».

I imagino que prenent mesures per evitar infeccions com posar-se botes d’aigua, guants i mascaretes...

«Clar. Abans deia que es necessita a molta gent, però han de ser responsables. Hi pot haver infeccions i afectar a altres famílies de manera directa, per aquesta raó, tots els voluntaris que venien amb nosaltres havien de portar el material de protecció necessari. Aquest dissabte tenim un altre viatge programat, de bastants vehicles, i tots han d’anar amb mascaretes, amb botes i amb guants».

Dissabte tornareu a estar a València ajudant.

«Sí, sortirem divendres a la nit per estar dissabte a primera hora fent el repartiment. Hem aconseguit que ens habilitin un local comercial i allà farem la descàrrega del material. Així que, una altra vegada, intentarem apropar-nos als veïns, estar en primera línia, saber què els hi fa falta i descobrir quines zones són les més perjudicades per arribar a elles i donar un cop de mà. Molts policies m’han dit que no saben com no es demana més ajuda, perquè estan desbordats. Ells mateixos et demanen ajuda».

Com pot ajudar la gent d’aquí, de Tarragona? Necessiteu alguna cosa per a aquest dissabte?

«Sí, tenim quaranta palets a Mataró i necessitem furgonetes. Vam contactar amb una empresa de lloguer de furgonetes de Tarragona i ens van dir que, si era per anar a València, no ens llogaven les furgonetes. Em sembla indignant que, quan més fa falta, no ens ajudin. Ens van dir que llogaven les furgonetes per anar on sigui, menys a València».

Hi ha un sector que està aprofitant aquesta situació per atacar els immigrants, difonent que, quan arriben, se’ls ajuda econòmicament o se'ls allotja en hotels mentre que la gent d’aquí ara no té on viure. Què els hi diries?

«Els que actuem bé no hem de defensar-nos de res. Estem d’acord en la idea que tota la immigració il·legal que no aporti res al país, ha de tornar al seu. Ara bé, sempre dic que l’odi va nèixer per separar els ignorants i, qui és ignorant, creu en aquest missatge d’odi. Nosaltres no hem fet aquesta acció en contra de cap partit polític ni contra cap eslògan, ho hem fet com a gent d’origen marroquí que ens sentim espanyols, que portem tota la vida a Espanya i que farem el necessari pel país però, sobretot, per la societat espanyola. És en el que creiem, en l’empatia i en la unió, i no en les diferències i en l’odi».