Un fàrmac pot reduir el colesterol en infants amb hipercolesterolèmia, segons la URV

Un assaig clínic dirigit des de la Unitat de Medicina Vascular i Metabolisme de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus (HUSJR) demostra l’eficàcia de la lomitapida en la reducció del colesterol LDL en infants amb hipercolesterolèmia familiar homozigota (HoFH), en un període de sis mesos. 

Aquest fàrmac, autoritzat pel seu ús en adults però encara no en menors, ha reduït més d’un 50% el colesterol en sang de pacients d’entre 5 i 18 anys amb aquesta malaltia genètica. La recerca, que ara estudia la seguretat del medicament a més llarg termini, ha comptat amb la participació d’equips italians, alemanys, espanyols, saudites, tunisians i israelians i ha de servir per millorar la qualitat de vida dels infants amb hipercolesterolèmia familiar homozigòtica.

La hipercolesterolèmia familiar homozigòtica (HoFH) és una rara condició hereditària que afecta dos infants per milió i que causa concentracions de colesterol en sang superiors als 500 mg/dl. Els qui la pateixen, desenvolupen malalties cardiovasculars, de mitjana, als dotze anys i, si no es tracta, l’esperança de vida aproximada és de divuit anys. En aquests casos, la diagnosi precoç és imprescindible per evitar mortalitat i morbiditat. Malauradament, els fàrmacs habituals per tractar el colesterol no són eficaços en aquesta malaltia i es requereixen altres tractaments que, per als pacients més joves, són limitats i alguns no estan aprovats per l’ús pediàtric.

En conseqüència, els infants que pateixen HoFH rarament aconsegueixen uns nivells de colesterol adequats mitjançant els tractaments estàndard i acaben necessitant intervencions més invasives. És el cas del tractament amb LDL-Afèresi, un tipus de diàlisi per reduir el colesterol en sang que obliga els infants a acudir periòdicament als centres sanitaris, un procediment que trenca amb les rutines familiars i disminueix la seva qualitat de vida.

Davant aquesta problemàtica, la recerca de teràpies innovadores fora del circuit establert és crucial. N’és un exemple el tractament amb lomitapida, un fàrmac que redueix la formació d’un tipus de greix de la sang, precursor del colesterol LDL que afecta els malalts d’HoFH. Si bé aquest fàrmac, que s’administra via oral, és compatible amb els tractaments tradicionals i, juntament amb una dieta baixa en greixos, redueix significativament el colesterol en sang en adults, fins ara no hi havia prou evidències de la seva efectivitat en infants.

«La nostra intenció era determinar l’eficàcia i la seguretat de la lomitapida en pacients pediàtrics», recorda Masana. Per fer-ho, el grup de recerca de la URV va treballar coordinadament amb equips investigadors de dins i fora de l’Estat per dur a terme un estudi clínic amb 46 infants, d’edats compreses entre els cinc i els divuit anys. Per tal de què el tractament amb lomitapida tingui èxit, a banda de seguir una dieta estricta, cal que els pacients prenguin alguns suplements alimentaris. «Per això fem una fase de running; ens hem d’assegurar que toleren bé la dieta i els suplements abans de passar a la fase activa», explica Masana, que aprofita per puntualitzar que, dels 46 candidats, 43 van resultar aptes per al tractament.

Durant 24 setmanes, van administrar als pacients un comprimit de lomitapida al dia. Després d’aquest període, van registrar una reducció significativa del colesterol LDL a la sang dels infants i en van comprovar la seguretat. «Els resultats van ser molt positius; es va produir una reducció mitjana superior al 50%», celebra Masana. Més concretament, es va registrar una reducció del colesterol LDL del 56% en infants d’entre 5 i 10 anys mentre que, en els pacients amb edats compreses entre els 11 i els 18, la reducció va ser del 51%. Per apreciar el valor dels resultats cal tenir en compte que, quan es tracta els malalts d’HoFH amb fàrmacs tradicionals, el seu colesterol en sang només es redueix un 10 o un 15%.

Els resultats d’aquest estudi, publicats a la revista The Lancet Diabetes and Endocrinology, han de servir per a què aquest fàrmac pugui ser aprovat per al seu ús pediàtric, evitant que els infants amb aquesta malaltia hagin de ser sotmesos a sessions per netejar el colesterol de la sang, similars a la diàlisi. «Imagina’t que tens un fill de cinc anys i et diuen que, duran tota la vida, haurà d’anar a l’hospital entre dos i quatre cops al mes per a què li filtrin la sang durant tot un matí», planteja Masana, que celebra que, en un futur proper, podrà dir a aquestes famílies que amb una pastilla n’hi ha prou. «El canvi mèdic és bestial», valora.

Una segona fase de l’estudi també en determinarà la seguretat a llarg termini. Es tracta d’una etapa més llarga, de 104 setmanes, en què s’avaluaran, si n’hi hagués, els efectes secundaris i les implicacions de l’ús prolongat del medicament. «Actualment estem analitzant les dades d’aquesta fase [de seguretat], que va acabar l’estiu passat», informa Masana, que preveu publicar-ne els resultats en els propers mesos.