Miriam Moukhles: «Que no et dirigeixin comporta una implicació especial amb l’obra»

Nodi explora la contracultura catalana i el moviment llibertari dels anys 70, un moviment que no va arribar a viure.

«Ha estat un descobriment personal molt gran. No coneixia gaire aquell món, però gràcies al projecte he pogut descobrir figures com Pau Riba o Pau Maldito i la seva manera de veure el món. Els seus discursos sobre ecologisme, feminisme i societat continuen sent rellevants i han ampliat moltíssim tant la meva visió artística i personal. Ells em recorden que la coherència amb els propis ideals és essencial i que és important defensar-los, malgrat les dificultats o contradiccions que pugui haver-hi.

Interpretar una producció pròpia ha estat una experiència molt diferent a treballar en altres projectes?

«És diferent, sí. Tot i que m’agrada molt ser dirigida, en una producció pròpia hi ha una implicació especial. Amb el Joan hem tingut l’oportunitat de construir la nostra veu pròpia dins el món artístic, i això ens permet decidir què volem dir com a companyia. És un procés que fa sentir molta llibertat i, alhora, responsabilitat, perquè treballem per donar forma a les idees que ens apassionen».

Així neix La Moukhles & Sentís? Buscant aquesta veu pròpia?

«Exacte. Va ser un pas natural. Amb el Joan, que també és la meva parella, treballàvem molt bé junts, ja havíem col·laborat en diverses ocasions, i volíem crear projectes propis on poguéssim dir la nostra, expressar-nos amb llibertat, explorar temes que ens interessen i crear espectacles que connectin amb el públic de manera honesta i directa».

Teniu algun nou projecte entre mans?

«Estem començant a treballar en el nostre proper espectacle, però encara és aviat per avançar res».

Està sent complicat desenvolupar nous projectes després del gran èxit de Nodi?

«Ha estat una experiència molt especial, aquesta rebuda tan bonica que hem tingut. Vam estar tres anys treballant-hi a foc lent, i aquesta resposta tan positiva ha estat una sorpresa molt benvinguda. Volem continuar en aquesta línia de treball i posar tot el cor i tot el cap en això que fem, però sense abocar cap pressió ni expectativa de l’èxit anterior».

I quin èxit... Premi a Revelació als Premis Teatre Barcelona, nominada a Intèrpret revelació als Premis Butaca...

«Estic molt contenta, la veritat. De petita sempre m’imaginava com seria guanyar un premi, em feia molta il·lusió. No m’ho esperava, però quan t’arriba és molt bonic, perquè és un gran reconeixement a la feina. És un senyal que l’obra ha connectat amb el públic i que l’esforç ha valgut la pena. La veritat és que és una passada, estic tan contenta que no sé ben bé com gestionar-ho».

On la podrem veure pròximament?

«El 21 de novembre estrenarem Anna Karènina a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya, i durant l’estiu de l’any vinent farem una gira europea per Brussel·les, Zagreb, París i Amsterdam. També tinc la gira de Tots Ocells, un espectacle de Wajdi Mouawad amb La Perla 29 que vam estrenar aquest passat estiu al TNC també».

Després de treballar en espais com el TNC, com se sent tornar a actuar en sales més petites com la Trono?

«Cada espai té el seu encant i el seu llenguatge, és qüestió d’adaptar-se. Cada obra necessita el seu espai, i per a Nodi, per exemple, una sala petita és ideal, perquè permet una proximitat que afegeix molt a l’experiència. A més venir a la Trono em fa molta il·lusió. Tinc molts companys que sempre en parlen amb molta estima i tenia moltes ganes de fer algun bolo a Tarragona, ja que encara no he tingut l’oportunitat. M’encanta poder descentralitzar la cultura de Barcelona i fer-la arribar a altres ciutats».