Terapeuta, ‘coach’ i escriptora
Entrevista
Sonia Herrero: «Trencar el tabú és essencial per acabar amb l’epidèmia de trastorns mentals»
La terapeuta presentarà el seu llibre ‘Cuando nos volvimos locos’ avui a les 19 h a la Capona
Imatge de Sonia Herrero, terapeuta, ‘coach’ i escriptora
Al seu llibre reflexiona sobre l’increment de trastorns mentals entre la joventut. Com es combat aquesta epidèmia?
«Doncs és una pregunta que ens fem constantment. Estem presenciant un augment sense precedents. Ja no es tracta d’alguns casos aïllats, sinó d’un fenomen social. L’objectiu de ‘Cuando nos volvimos locos’, és, precisament, crear conversa sobre aquest tema, ja que els trastorns mentals continuen estant molt estigmatitzats. Amb el llibre i les xerrades el que intento és trencar aquest tabú».
Trencar el tabú és el primer pas per afrontar el fenomen.
«Exacte. És veritat que vivim en una societat més oberta que fa uns anys, però ens queda molt camí per recórrer. Crec que és com un cercle viciós. No parlem dels trastorns mentals perquè ens fan por o vergonya, i això impedeix que es normalitzin.
La manca de referents positius o històries quotidianes fa que associem trastorns com l’esquizofrènia amb imatges molt extremes i negatives, sovint alimentades per pel·lícules. Això genera un rebuig. En el cas de les famílies, sovint eviten parlar del tema per protegir els membres afectats. Jo faig un paral·lelisme amb el fet de sortir de l’armari: abans ningú volia dir que el seu fill o filla era homosexual. En canvi, actualment ja no fa tanta por, perquè ja no genera tanta discriminació. Espero que amb els trastorns mentals passi el mateix i passi aviat».
Actualment, es publiquen molts llibres d’autoajuda sobre com gestionar els propis trastorns. En canvi, el seu explica com acompanyar a altres persones que els pateixen.
«El meu fill va patir brots psicòtics, i va estar ingressat a l’hospital. Va ser una època molt dura. Va arribar un moment que pensava ‘Al final em tornaré boja jo’, d’aquí neix el títol, de fet. Necessitava ajuda i vaig buscar desesperadament un llibre així, però no en vaig trobar cap.
Va ser molt frustrant. Jo almenys tenia l’avantatge de ser terapeuta, i, per tant, tenia eines per gestionar totes aquestes emocions, però en molts casos no és així. A partir d’aquesta experiència vaig decidir que volia compartir el coneixement i les eines que jo tenia amb altres persones que es trobessin en situacions similars».
Al llibre comparteix aquestes eines a través del seu propi testimoni. Va ser dur, publicar una història tan personal?
«No va ser fàcil. Quan escrivia el llibre, no estava segura de si algun dia el publicaria. Era com un diari molt íntim. Però finalment vaig decidir que era necessari perquè podia ajudar a moltes persones, i mostrar-me vulnerable era la manera més efectiva de moure consciències. La gent ‘s’enganxa’ i connecta molt més amb una història personal que amb un manual d’autoajuda. A més, d’aquesta manera les persones que ho estan passant malament poden veure que és possible sortir d’aquest pou».
Sembla que llibres com el seu, que parlen de la salut mental, finalment guanyen pes en espais literaris.
«Em sembla fantàstic i molt necessari. Els trastorns mentals són part de la nostra societat. Avui dia, poques famílies no ho han viscut de prop. Així que és important integrar aquest tema en activitats culturals com, en aquest cas, la Tardor Literària, perquè, al cap i a la fi, és tan rellevant com qualsevol altra cosa del dia a dia».