Patrimoni
El projecte de digitalització de la Catedral de Tarragona posa al descobert 2.000 anys d’història
El treball ha permès documentar gràficament les capelles, el claustre i la resta de dependències del temple
Imatge de la Catedral de Tarragona digitalitzada.
Aquest matí s’han presentat els resultats del projecte de digitalització arquitectònica del conjunt patrimonial de la Catedral de Tarragona, que ha permès documentar gràficament les capelles, el claustre i la resta de dependències del temple.
Tres experts, Andreu Muñoz Melgar, Josep Maria Puche Fontanilles i Agustí Costa Jover, han exposat els resultats, els mètodes i les tècniques emprades en aquesta iniciativa pionera, així com les possibilitats que ofereix per a la conservació, la recerca i la divulgació d’aquest patrimoni únic. Aplicacions com la museïtzació, la realitat virtual o la impressió 3D són només algunes de les oportunitats que aquesta tecnologia obre.
Els resultats del projecte són clau per a la documentació, conservació i investigació d’un dels monuments més emblemàtics de Tarragona, testimoni de 2.000 anys d’història. El projecte s’emmarca dins del programa quadriennal de recerca en arqueologia i paleontologia (2022-2025) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, titulat Excavacions en el conjunt monumental de la Catedral de Tarragona (III Fase), dirigit per l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) i el Museu Diocesà de Tarragona (MDT), amb la col·laboració de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la Universitat Rovira i Virgili (ETSA-URV), i el suport de l’Ajuntament de Tarragona i Repsol.
El delegat per a la Cultura de l’Arquebisbat de Tarragona i codirector del projecte d’excavacions en el conjunt monumental de la Catedral de Tarragona (III Fase), Andreu Muñoz, ha contextualitzat el projecte dins el marc institucional i històric, ha destacat el suport de les diferents institucions i la importància de preservar aquest patrimoni per a les generacions futures.
El professor de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la Universitat Rovira i Virgili, Agustí Costa Jover ha detallat la campanya d’escaneig realitzada al maig de 2024, que ha permès crear un núvol de punts que reprodueix amb gran precisió tot el conjunt catedralici. Aquest document digital, que combina milions de dades topogràfiques, és fonamental per a la conservació i obre noves vies per a la recerca i la divulgació, incloent-hi aplicacions en realitat virtual i impressió 3D.
El tècnic de l’ICAC i responsable de la documentació gràfica del projecte, Josep M. Puche Fontanilles, ha explicat els reptes del procés de digitalització, tenint en compte que documentar gràficament un espai com aquest és sempre un desafiament per la seva mida i la seva riquesa històrica i artística, però la catedral de Tarragona és especialment complexa perquè combina elements d’èpoques molt diferents: des del temple d’August, vestigis de la catedral paleocristiana i construccions romàniques, gòtiques, renaixentistes i barroques. També ha destacat la transversalitat del projecte, que ha combinat tecnologies avançades amb la col·laboració d’institucions acadèmiques, empreses privades i organismes públics.
Un conjunt monumental únic
La Catedral de Tarragona és un conjunt monumental que combina vestigis arquitectònics de 2.000 anys d’història. Des del recinte sagrat romà dedicat a l’emperador August fins a una de les catedrals romàniques més grans de la Cristiandat, aquest edifici monumental presenta una riquesa arquitectònica i simbòlica única. Conserva, a més, vestigis de la catedral paleocristiana i elements de gran valor renaixentista i barroc.
La complexitat del seu estudi ha requerit un enfocament multidisciplinari, integrant arqueòlegs, arquitectes i enginyers, que treballen de manera col·laborativa des de 2004. Aquest projecte de digitalització permet entendre millor la complexitat del conjunt i fer visible la seva evolució històrica, oferint eines, perquè el públic general i la comunitat científica puguin explorar aquest patrimoni amb una profunditat sense precedents.
El projecte ha requerit la col·laboració de diverses institucions i equips especialitzats. És liderat per l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) i el Museu Diocesà de Tarragona (MDT), amb el suport de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la Universitat Rovira i Virgili (ETSA-URV), que ha dut a terme les campanyes d’escaneig amb tecnologia d’avantguarda com els làsers escàners terrestres. Aquesta tasca també ha comptat amb la col·laboració de la Universidad de Sevilla a través del projecte estatal Smart Build Heritage.
La documentació digital generada, basada en un núvol de punts que reprodueix amb precisió mil·limètrica el complex arquitectònic, constitueix una base fonamental per a la conservació d’aquest patrimoni, alhora que ofereix un gran potencial per a noves línies de recerca i innovació en divulgació cultural.