Acaben la digitalització de la Catedral, clau per la conservació i reconstrucció en cas d’incidents

L’Arquebisbat de Tarragona, amb col·laboració de la URV i de l’ICAC, ha acabat la digitalització del conjunt patrimonial de la Catedral. Aquest procés de documentació, que ha durat gairebé 20 anys, tindrà conseqüències positives en diversos àmbits, com la divulgació o la museïtzació de l’espai. 

I, sobretot, de cara a la conservació del patrimoni, ja que tindrà un caràcter «preventiu» davant de possibles incidències. «Imaginem que una capella s’ensorra. Amb tota la informació recopilada, es podria reconstruir al detall i d’una forma molt més ràpida», va explicar ahir Andreu Muñoz, codirector del projecte d’excavacions a la Catedral i delegat per a la Cultura de l’Arquebisbat, en la presentació del projecte als mitjans. 

Els responsables del projecte han fet servir un escàner làser terrestre arreu del temple per a registrar la forma de tots els espais, que en total ha conformat més de 17 bilions de punts topogràfics, que reprodueixen el monument catedralici. 

Estalvi de temps

«Aquest treball permet una gran base documental i un núvol de punts volumètrics. Tenim l’exemple d’altres catedrals, com Notre-Dame. Després del desastre a París, s’està poden reconstruir ràpidament perquè ja s’havia fet aquesta feina digital», va exposar Agustí Costa, professor de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la URV i un dels responsables del projecte. La informació recollida permet estalviar temps a l’hora de dibuixar i fer dissenys sobre les estructures.

Pla de Conservació

«Qualsevol Pla de Conservació de grans elements patrimonials com la Catedral de Tarragona ha de passar per aquest treball previ, que permet tenir una base de dades fiable i un gran ventall de possibilitats», va afegir Costa. En aquest sentit, el temple ha suposat un gran repte per la varietat d’estils arquitectònics que mostra. 

«Hem de tenir en compte que la superfície total de la Catedral supera l’hectàrea i que tenim restes de centenars de metres visibles i visitables», va apuntar Josep M. Puche, responsable de la documentació gràfica del projecte. El treball es va iniciar el 2004 i, gràcies a ser un equip multidisciplinari, ha reeixit. «A més, ens ha permès crear escola i formar molt personal», va expressar Puche. 

Visites virtuals

Precisament, des d’un punt de vista divulgatiu, la digitalització de la Catedral permetrà fer figures 3D impreses de la mateixa. «Ens pot ajudar molt per acostar a la societat els resultats obtinguts», va dir Costa. «Com a director del Museu Bíblic, em frego les mans amb aquest nou sistema. Ens dona un gran potencial per explicar el contingut del nostre patrimoni», va indicar Muñoz. Per exemple, es podran fer visites virtuals pel recinte, en 360 graus. «Som el melic de la història de la península Ibèrica i no hem sabut vendre la nostra riquesa artística. I, des d’un punt de vista turístic, amb prou feines», va reivindicar Muñoz.

Ajuda als arqueòlegs

Qui també es frega les mans amb la base documental digital són els historiadors i arqueòlegs. «És una base documental per les nostres intervencions arqueològiques vitals per la situació, la ubicació de les intervencions, les reconstruccions i el comportament de l’espai com a espai romà», va expressar Muñoz. 

Aquesta digitalització ja s’està estenent a altres esglésies de l’Arquebisbat de Tarragona i encara queda feina per fer. «El projecte ens ha fet créixer professionalment i personalment. Mantenim les ganes de continuar ampliant-ho», va expressar Puche. 

L’evolució tecnològica que s’ha viscut en les darreres dècades ha permès arribar a un grau de precisió i detall impensable fa un segle enrere. «Per fi tenim un arxiu d’aquest tipus a l’altura d’un edifici com la Catedral de Tarragona.